La inspiració dels "Comalats"

El temps de castells toca la seva fi (per aquest any)

2011-11-03T22:58:00.006+01:00

Ha estat una temporada molt intensa....Les Decennals, tornar a començar, primers passos, Sant Joan, un juliol una mica mes fort i ....

Un agost, amb grans compromisos com el Firagost, La Bisbal del P, Gràcia, El Catllar, L'Arboç del P. i Sant Fèlix a Vilafranca......
Setembre....amb mes compromisos com Torredembarra, Diada Nacional, Santa Tecla a Tarragona (anada en carros a l'antiga inclosa), Diada del Mercadal....
Octubre... sobre tot amb la Fira de Santa Teresa a El Vendrell i finalment... Una gran Santa Úrsula.

Setmanes i setmanes d'assajos on la canalla de la Colla Vella i també tots els castellers hem fet un treball meritós i seriós que ens ha donat uns fruïts castellers formidables.
Setmanes amb els vespres de dimarts, dimecres, divendres i els dissabtes i diumenges viscuts, disfrutats, aprofitats amb la Colla, amb la Junta, amb la Canalla, amb els castellers....

Totes aquestes setmanes han permès fer molts bons castells, però sobre tot avançar molt per solventar algunes dificultats i problemes que sovint es repetien.

Ara tot això ja ha passat i son vivències importants que marcaran el record de la temporada. Hem disfrutat grans moments amb grans castells, i també hem hagut de remontar dificultats i fer valdre la nostra autoestima i capacitat de superació. La Colla funciona. Hi ha hagut persones que hi han dedicat molt de temps i esforç. El reconeixement es just.

Ha valgut la pena. Si!!!.. l'esforç ens ha fet gaudir de grans castells: un tres de nou amb folre molt millorat i prometedor; un nou de vuit complexissim que hem descarregat una vegada i l'hem carregat una altra. Un quatre de nou amb folre que ens ha posat a prova en quan a les nostres conviccions, i sobre tot un cinc de nou amb folre que hem tornat a descarregar i be després de nou temporades i un castell que fa molta il·lusió com el quatre de nou.

Tot això acompanyat de grans moments d'ambient a la colla entre els quals penso que es remarcable l'anada a l'antiga a Santa Tecla a Tarragona, i el record al gran salt que els castells van viure de la ma de la Colla Vella el 1981, recuperant despres de gairebé tot un segle els castells de nou pisos.

Feia molt i molt de goig el local de la Colla el dia de Santa Úrsula al vespre. Ple com un ou de la gent de la Colla. Ple com un ou de la gent que al migdia conformava la gran i esplèndida pinya rosada SI, TOTA ROSADA!!! a la Plaça del Blat de Valls.

Això continua. La canalla de la Colla acaba de tornar d'un merescudíssim pont a Paris. I Ara queda FiraMeditarrània a Manresa i Vila-rodona.
Després deixarem descansar la camisa fins l'any que ve, però continuarem vivint la Colla a la nostra Festa anyal, continuarem amb la il·lusió, continuarem amb les idees i amb els somnis. Si continuarem, per que la Colla Vella no para mai. Aquest es l'esforç, però alhora aquesta es la grandesa i la satisfacció. La il·lusió i els sentiments de tothom i especialment de la nostra canalla i els nostres castellers mes joves van obrint el nostre cami, com cada any des de 1801.

Festa Major a Passanant

2011-08-23T12:43:00.003+02:00

Festa Major a Passanant

El passat cap de setmana a Passanant varem celebrar la nostra Festa Major.

El format i la programació de la Festa Major del nostre petit poble gairebé sempre crida l’atenció i sorprèn. Es un cas ben singular en el qual un poble de molt escassa població i pes econòmic pot oferir un programa ben espectacular sobre tot pel que respecte a les actuacions musicals dels dissabtes a la nit i matinada.

Això no ha estat cosa només d’aquest any, on hem pogut gaudir d’un bon concert de Lax’n Busto, sinó que des de fa molts anys la Festa Major de Passanant ha tingut molta nomenada i hi ha acudit força gent dels pobles mes propers de la Conca, L’Alt Camp, L’Urgell i la Segarra. Per Passanant hi ha passat grups com L’Electrica D’Harma, Brahms, Betagarri, Obrint Pas, Bad Manners, Quico el Cèlio,,,etc.

Aquests espectacles atreuen molt de públic, sobre tot juvenil. Aquest any, donades les característiques i fama de Lax’Busto també hi havia públic familiar i “inter-generacional”. La plaça va fer goig de plena i crec que tothom va quedar força satisfet.

El programa se sol completar amb altres actes i espectacles típics de les Festes Majors dels pobles. El model, que algunes vegades ha estat discutit, crec que va trobant punts d’equilibri que cal celebrar i valorar.

La Festa Major va acompanyada d’uns dies en que la vida al poble fa un canvi i ofereix un contrast espectacular. Gairebé totes les cases estan obertes i els encontres amb familiars i amics son constants. El records que jo tinc d’anys enrere es que aquest ambient es produïa al llarg de les ultimes setmanes de juliol i tot l’agost. Ara tot es comprimeix i sembla com si hi hagués moltes famílies que s’instal·len només els dies al voltant de la Festa Major.

Tanmateix, ara ha tornat la silenciosa tranquil·litat que tan ens agrada als que busquem poder “desconnectar” i relaxar-nos.

Tomaqueres de secà

2011-08-18T00:11:00.005+02:00

Poder menjar una verdura recent collida de la planta es un fet que s’hauria de considerar de lo mes normal, però que a l’actualitat s’ha de considerar com un autèntic privilegi.

Aquests dies estem gaudint d’aquest privilegi amb uns tomàquets d’amanir que podem collir al nostre hort de casa.

Tot va començar en una visita al “Jardiland” per comprar alguna cosa que ens feia falta abans de començar l’estada a Passanant per Setmana Santa . Com gairebé sempre que es va a un lloc d’aquests s’acaba comprant allò que d’entrada no estava previst. I, aquest va ser el cas de les 25 tomaqueres de planter que varem acabar encabint al maleter del cotxe. I es que l’imaginari de les tomaqueres plantades a l’hort on pràcticament des de fa mes de quaranta anys no s’hi deia plantar cap hortalissa, era molt atractiu.

Però després, varem haver de passar d’aquest imaginari a la realitat. Va tocar doblegar l’esquema i suar una mica per aconseguir-ho.

El fet es que per Setmana Santa varem plantar les petites tomaqueres. Després d‘haver adobat la terra, varem fer els solcs, varem plantar i varem regar i...fins la setmana següent!!!.

Però la setmana següent, no sabem si per efecte de la pluja, dels “moixons” o ves a saber per que, no en quedava gairebé ni rastre. Nomes algun petit tronxet que encara sobresortia de la terra. Que hi farem!!!.

Jo ho donàvem per perdut però, ves per on, després de 15 dies mes d’abandonament i amb l’ajut d’un maig força plujós les tomaqueres varen sobreviure.

Després hi hem tingut un mínim de cures (unes canyes, una mica de sulfat de coure, una mica de sofre, i de quan en quan una mica d’aigua).

A Passanant els conreus i l’horta son bàsicament de seca. Les plantes costa que sobrevisquin amb poca aigua, però si ho fan el resultat es espectacular a nivell de sabor i de textura.

Anirem gaudint d’aquest petit plaer mentre n’hi hagi!

Vive le TOUR!!

2011-08-08T15:18:00.005+02:00

Element essencial del negoci familiar, amb comerç i taller, el meu “padri” (avi matern) va començar a comprar i vendre i reparar bicicletes a Passanant a final dels anys 30 del segle XX. Després a l’any 40 i condicionat pel moment econòmic, social i polític no li va tocar mes remei que marxar i instal•lar-se a Valls, on fa fundar el comerç familiar: “Cal Tarragó”.

A les converses familiars i a la botiga amb clients habituals, recordo molts i molts moments en que es parlava de “les carreres” i dels corredors. Es parlava sobre tot del Tour, del Giro, de la Volta a Espanya i la volta a Catalunya, Hi havia molta passió. A Les converses que jo recordo ja es parlava de Merck, Ocaña, Fuentes, Gimondi, Poulidor, etc. Tothom tenia el seu preferit, malgrat que el gran dominador era el belga Eddye Merck.

Ara casualment, navegant per Internet i a partir d’un bloc que segueixo, he fet cap a aquest curtmetratge titulat “Vive le Tour”. Es un curt de 18 min. Dirigit pel prestigiós director francès Louis Malle. Està rodat l’any 1962. Era l’època de Anquetil, Bahamontes, etc.

El curtmetratge no us el podeu perdre, sobre tot si us agrada el ciclisme i la seva èpica i història. Per tot traspua aquesta sensació de que el Tour es molt mes que una cursa ciclista. Es un fet tan arrelat, que gairebé es podria dir que ja forma part de la cultura esportiva del patrimoni tradicional dels francesos i sobre tot de les seves classes populars: Fixeu-vos en les primeres seqüències de la pel•lícula.

La pel•lícula tracta d’una manera impactant –fins i tot de vegades colpidora- l’èpica d’aquest esport tan espectacular com dur. Es un relat mes costumista i èpic que esportiu. Situats a inicis dels anys 60 recull hàbits i costums de l’afició i els espectadors, el menjar i beure en cursa, els estralls que podien ocasionar els estimulants que alguns corredors prenien, les caigudes, la muntanya, etc.

Veient el Tour actual i el que ens relata Louis Malle, veiem que no es tan i tan diferent. Les bicicletes son millors i mes lleugeres, hi ha mes tecnologia i mes comunicació, els ciclistes van protegits amb cascs, etc. Però l’esperit es el mateix: Un esport individual dur, exigent i preciós i un païs que cada any al mes de juliol s’aboca amb una de les tradicions esportives mes grans del mon. Ara haurem d’esperar al 2012, però “Vive le Tour”.
Vegeu la pel·lícula: http://vimeo.com/21306164

Sensacions Firagost 2011

2011-08-05T16:19:00.002+02:00

Aquest any he viscut la setmana de Firagost diferent als darrers anys.

M’havia acostumat a planificar una primera setmana de vacances coincidint amb aquesta popular fira que es celebra a Valls cada primer dimecres del mes d’agost. Això em permetia una estrena de les vacances podent gaudir dels primers dies de descans ben immers en la Fira i també, de forma especial a la participació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, a nivell institucional amb l’estand de la Colla, i sobre tot amb els preparatius i el desenvolupament de l’actuació del dimecres al vespre.

Aquest any el calendari de vacances ha estat diferent i per tant he hagut de conformar-me amb una implicació intensa, però mes puntual.

A la Firagost s’hi presenten tot tipus de productes i serveis. Malgrat originar-se en una fira de marcar caràcter agrícola i de productes del camp, actualment, s’hi presenten tot tipus de productes i serveis. Malgrat que no introdueix novetats espectaculars, cada any atreu a milers de visitants que inunden les places i carrers de Valls. Personalment, penso que s’haurien d’incentivar algunes innovacions, sobre tot tendents a crear zones temàtiques i que representin nous atractius pel visitant. La mostra de cerveses artesanes que es produeix els darrers anys es un bon exemple. En aquest sentit potser es podria reorientat la presentació de les ofertes al voltant de la gastronomia i els vins, fent-les mes compactes i integrades i amb formules que invitin mes a que els visitants tastin i coneguin els productes.

Però no m’oblido dels castells! L’actuació castellera ve ser especialment brillant i propícia per la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Varem gaudir moltíssim, descarregant amb solvència el 3/9f, el 4/9f i el 5/8, seguit de 3 pilars de cinc com a comiat. Algun mitja i algun aficionats presents a la plaça resumien “Torna la Vella”. Ostres!! Però si no havíem marxat!!! El que si que es cert es que hem fet la millor actuació del que portem de temporada. La forma com s’ha produït, la forma com estem assajant, la il•lusió i compromís que es palpa fan preveure que si continuem per aquest camí, molt probablement podrem gaudir de mes i millors fruits de la feina feta, en forma de grans castells.
M’agrada apreciar i agrair sempre la presencia, la il•lusió, l’esforç i el saber fer de tots els companys i companyes de la Colla. Som una gran pinya i crec que ens sentim especialment forts quan els resultats responen a la feina feta. No hi ha secrets!!!, em comentava un bon company casteller. Continuem per aquest camí i continuem fent bons castells. Ens ho mereixem.

Ara ja falta una mica menys per començar vacances. Per aterrar a Passanant. Per estar mes a prop de Valls i per anar gaudint del descans i del apassionant calendari casteller que ens espera.

Vilafranca del Pendès i Colla Vella dels Xiquets de Valls: històries, vivències i complicitats

2011-08-03T13:13:00.002+02:00

Ahir dia 2, i en plena celebració de la Firagost a Valls, el Local Social de la Colla Vella dels Xiquets de Valls va acollir la presentació del llibre “Cent anys de castells (1876-1976). Entorn de la Família Cusiné de Vilafranca del Penedès”.

L’acte, que vaig tenir l’honor d’introduir com a President de la Colla Vella, va ser conduït per l’Anton Dilla, casteller i membre de la Junta de Govern de la nostra Entitat, i va comptar amb la presència i les interessantissimes intervencions dels autors del Llibre: En Pere Ferrando, historiador del fet casteller i en Fèlix Josep Cusiné Via membre de la família.

All llarg de gairebé una hora, tots els assistents varem poder gaudir d’uns relats càlids i emotius. Varem descobrir les moltes vivències i complicitats que es varen produir entre la nissaga Cusiné i la nissaga Rabassó, entre 1876 i bona part del S.XX.
I, parlar de complicitats i vivències entre aquestes dues nissagues, evidentment comporta també parlar de moltes complicitats i vivències entre els vilafranquins apassionats pels castells i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que ha tingut una presencia gairebé permanent a la vila del Penedès, des del S.XIX.

Crec que es just recomanar la lectura d’aquest llibre si volem conèixer una mica a fons un relat d’aquest període de la història castellera.

Vull ressaltar que va ser emotiva la presència en aquesta presentació d’alguns components i descendents de les diverses branques familiars de la nissaga Rabassó, durant tants anys, insígnia de la Colla Vella.

Afegeixo una reflexió personal. Al rerefons d’aquest llibre i d’aquesta presentació feta al local de la Colla Vella, hi trobem tot un ventall de valors: la amistat, la complicitat, l’ajuda, el respecte, la noblesa en la lluita i la rivalitat castellera, etc. Aquests son valors sincers i permanents. Valors que van teixint una relació entre famílies, entre ciutats i entre castellers i aficionats de Vilafranca del Penedès i de Valls. Valors que fan que una bona part de la història de la nostra Colla s’hagi escrit a Vilafranca. Valors que han ajudat a néixer i créixer una Colla que en aquests moments sobresurt.

I tot basat en una presència i una vocació també permanent de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per oferir sempre el millor que ha pogut als aficionats i a la ciutat de Vilafranca. Si!!!. Permanent, des del S.XIX fins als nostres dies. La cita anual de Sant Felix, - i parlo també per experiència personal- es tinguda entre les mes importants i les mes emotives a l’imaginari dels castellers de la Colla Vella.
Quan penso en Sant Fèlix no em venen al cap ni els rànquings, ni les puntuacions, ni el Concurs, ni penso en si la temporada anterior la Colla Vella ha fet mes o menys castells molt grossos. No es una “diada” més. Es la història. Es el respecte, es la complicitat, es la implicació en aquesta Festa Major. Aquests valors no son ni transitoris ni temporals.
I....això no es nostàlgia: es realitat i present.

Dies de palla i rostoll

2011-08-01T22:36:00.001+02:00

Aquests dies els paisatge de Passanant i dels Comalats esta dominat pel color ocre de la palla.

Fa alguns dies que ja s’ha acabat la collita del cereal. Aquest anys les collites al terme i als Comalats han estat irregulars: Hi ha hagut bones collites a la part sud i sud-est del terme (les parts mes altes), i han estat mes escasses al nord i nord-oest. La pluviometria ha condicionat molt la qualitat i quantitat del cereal que s’ha collit (ordi i blat bàsicament). Quan al preu, els pagesos comenten que ha baixat una mica les ultimes setmanes, però que tot i així es mes alt que altres anys com a conseqüència de la sequera a França i de la posició comercial de Rússia.

Les maquines segadores - recol·lectores (“cosetxadores” en el castellanisme popularment emprat), ja ens han abandonat i ara es el moment en que les maquines empacadores de palla proliferen al territori. Aquestes maquines, han fet que durant les ultimes dècades les feines al voltant de la collita del cereal s’hagin transformat radicalment, escurçant la durada del procés, eliminat la sega i la batuda. L’eficàcia es molt mes alta, sens dubte, però es troba a faltar el caliu humà i la mobilització de ma d’obra dels pobles, que requeria el procés tradicional.

Després de la collita de cereal, les tasques de la pagesia se centren en la recollida de la palla. Les “cosetxadores” actuals incorporen un mecanisme triturador de la palla. La palla va quedant dipositada al terra una vegada expulsada per la part posterior de la màquina, deixant els característics reguerons als trossos. Les maquines empacadores, propulsades per un tractor van recollint la palla, la comprimeixen i configuren les pesades paques de palla que després son emmagatzemades i distribuïdes.

Avui en dia la palla es fa servir per la ramaderia (alimentació i llit pels animals), protecció del sol en horticultura, producció d’energia i producció de determinats materials de construcció i paper.

El rostoll es la part inferior de la tija del cereal que resta al camp un cop recollida la palla. Al llaurar, per preparar la collita de la temporada següent, queda colgat i constitueix un primer adob per la terra. Antigament es cremava, la qual cosa constituïa un notable risc d’accidents i incendis forestals.

Caminar sobre el rostoll d’un cap de cereal genera una sensació única, notant i escoltant el crepitar les tiges sota els peus a mida que es van trencant per efecte de les trepitjades.

Ganes de Passanant

2011-07-28T22:11:00.001+02:00

Quan un arriba a aquestes alçades de l’any, les vacances es comencen a olorar de ben a prop. Es comencen a fer plans i es comença a construir l’imaginari de com ens agradaria passar-les i de que ens agradaria fer.

Aquest any, sento una especial atracció per passar uns dies de vacances a Passanant. Es un any complex en molt sentits i a aquestes alçades el cansament i l’estrés es comencen a fer sentir.

Passanant es un indret idoni per relaxar-se i per “carregar les piles” que en diem ara. Rodejats de natura, el silenci i amb un munt de coses per fer que se surten de la rutina quotidiana, les possibilitats de retrobar el millor d’un mateix semblen màximes.

Descansar be a les nits, lluny de la calor i la xafogor, aixecar-se no massa tard – ni massa d’hora-, un bon esmorzar, una bona caminada quan els sol encara no es massa fort , feinejar per casa –sempre hi ha coses per fer- , llegir, xerrar una bona estona a la fresca del vespre, veure’s amb amics. Aquestes i tantes coses que un anhela....

A veure si aquest any es veritat.

Nadal 2010

2010-12-24T13:25:00.003+01:00

Com passa el temps!!!

M'acabo de donar compte que fa gairebé un any que no publico res al bloc.

No. No m'he oblidat dels "Comalats" ni de tots els propòsits i intencions que tenia quan vaig encetar aquest quadern. Simplement passa que falten hores i minuts.

El 2010 ha estat un any intens i especial: Els projectes professionals avancen i anem resolent reptes i acomplint objectius per millorar la mobilitat a l'Area Metropolitana de Barcelona, afavorint i impulsant els modes de transport public i tambe la mobilitat mes sostenible a peu i en bicicleta.

A la Colla Vella des Xiquets de Valls, hem tingut la oportunitat de protagonitzar una fita cabdal en el proces de difusió internacional dels Castells com a element singular de la cultura de Catalunya: Varem portar la Colla i els Castells a la Expo Universal de Shanghai a Xina. També hem difos el seu origen a Valls i sobre tot els seus valors. Segur que aquest projecte tambe ha contribuït a que els Castells hagin estat inclosos a la relacio d'elements que conformen el Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco. Un gran reconeixement per totes les generacions de "Xiquets de Valls" que ens han precedit. Havent fet grans actuacions durant la primera meitat de la temporada, inclos el primer castell de 9 fora dels Països Catalans, despres en diades clau no hem estat encertats. Tot hi així sento la Colla Vella dels Xiquets de Valls mes forta i amb un gran sentiment de familia i implicació, que fa tenir confiança en aquella dita de que "de les grans derrotes s'engendren les grans victories".

I en quan a Passanant, doncs lamentablement ha estat dels anys que menys hem pogut disfrutar de la companyía de la seva gent i de la seva terra i el seu paisatge com a fonts de serenitat i inspiració. Esperem que al 2011 també canvíin una mica les coses en aquest sentit.

En tot cas s'ens presenta un 2011 ple de reptes personals, familiars i castellers que encararem amb el maxim optimisme.

En resum: MOLT BONES FESTES I SOBRE TOT UN 2011 PLE DE SALUT, FELICITAT I EXITS per a TOTHOM!

"Dones que cusen..."

2010-01-13T16:30:00.003+01:00

Ja veieu que, de tant en tant, m'agrada referenciar aquells articles que em semblen especialment agraïts i idonis per reflexionar sobre determinats temes, entre ells els que fan referència als usos, costums i condicions de vida a l'entorn rural.
Aquest es el cas de l'article publicat avui a "La Vanguardia" per la Joana Bonet.

La Moncloa va regalar, en motiu d'algun acte de les passades festes de Nadal, un llibre on la temàtica era la vida de les dones a l'entorn rural. A partir d'aquest fet, la Joana Bonet reflexiona sobre aquesta realitat, amb la seva duresa i realisme, peró tambe amb la seva dosi de serenitat.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100113/53869324501.html

Socarrel: les cuidadores del bosc

2009-12-10T21:56:00.003+01:00

M'ha cridat l'atenció un article a les planes d'economia d'El Periódico, que parla d'una empresa anomenada Socarrel, que ofereix serveis d'enginyeria ambiental i forestal, així com assessorament per la gestió i la promoció dels espais naturals.

Pensant en el nostre paisatge i el manteniment dels entorns naturals, tot i compatibilitzant-los amb les explotacions rurals, el turisme o altres activitats, veig que aquest tipus d'empreses pot ajudar molt a les administracions a actuar amb bon criteri en aquesta temàtica.

Pels que hi esteu interessats a continuació teniu un enllaç amb l'article.

http://www.elperiodico.cat/print.asp?idpublicacio_PK=46&idnoticia_PK=668990&idioma=CAT&h=091210http://

S'ha acabat una temporada a la Colla Vella dels Xiquets de Valls

2009-12-09T21:09:00.004+01:00

El dia 30 de gener, l'assemblea de la Colla Vella dels Xiquets de Valls aprovava la nova composició de la Junta de Govern, de la qual formo part com a President. Ahir dia 8 de desembre (gairebé 11 mesos després) varem cloure la festa anyal de la Colla.

Han estat mesos de treball en equip, de preses de decisions, de treball de temes, de conèixer mes les persones amb les que compartim projecte, i sobre tot d'assajar molt i de fer molts castells a les places.

El balanç es satisfactori i positiu en tots els aspectes. Ha estat una gran temporada de castells amb unes grans diades de Sant Joan a Valls, Sant Félix a Vilafranca i Santa Usula a Valls. Altres actuacions també han estat molt bones, i també hem superat algun entrebanc. La família hem fet un munt de kilòmetres amunt i avall, peró ha valgut molt la pena i tots hem acabat gaudint amb la Colla. Ara encarem una temporada 2010 amb grans reptes: millorar una mica el funcionament (sempre hi ha marge i coses que es poden fer millor), la participacio al maig a la Expo Universal a Xangai (China) i anar molt ben preparats al Concurs de Castells 2010, per tal d'estar en condicions de guanyar-lo.

A nivell personal l'esforç a valgut la pena i les alegries i les bones estones amb els companys i companyes de la Junta de Govern i l'Equip Tècnic han superat de molt els moments de tensió i de repte.

Ara esperem que les properes setmanes les puguem dedicar una mica mes a la família i a agafar perspectiva de nou. I si pot ser voltar una mica mes pels Comalats.

Columna "Sulayman, el casteller"

2009-10-08T19:21:00.002+02:00

Avui he llegit, amb satisfacció, una columna de la Susana Quadrado a la Vanguardia.
La columna fa una reflexió en motiu de les recents experimentacions en "programes" d'integracio d'immigrants a traves dels castells.
Al meu parer, a mes de donar una visió humanista esplèndida, l'encerta de ple en el veritable mecanisme d'integració: Alli on hi ha gent dels castells oberta i receptiva calen pocs "programes especials d'integració". Les persones, independentment del seu origen o color de la pell s'afegiran a la pinya i es sentiran espontaniament membres d'una colla. Es mes important la mentalitat que el "programa d'integració". Penso sincerament que es el cas de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
En tot cas no deixeu de llegir la columna: http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20091008/53800270072/sulayman-el-casteller.html
Felicitats Susana.

ValldelCorb.Info

2009-09-27T19:43:00.003+02:00

Fa uns quants dies, navegant per la xarxa, vaig descobrir aquest nou portal anomenat http://www.valldelcorb.info/pobles/pobles.htm.

El portal es un compendi d'informació dels pobles que conformen aquest singular, i de moment ben preservat, territori de Catalunya. Passanant i el territori dels "Comalats" son colindants pel sud amb la Vall del corb i de fet les vessants dels rierols i aigües de Passant conflueixen al Riu Corb. El portal també es una magnifica referència d'imatges, gents, costums, descobertes, etc.

Sembla que la xarxa es va teixint.
Enhorabona als impulsors i, per molts anys.

"Mirades al vent"

2009-09-22T17:00:00.003+02:00

Fa unes setmanes vàrem coincidir a Passanant amb en Jordi Tudó. En Jordi també es descendent del poble, malgrat que des de petit ha viscut fora. Feia força anys que no ens veiem i vàrem conversar durant uns minuts. El temps suficient per parlar de les families i també de la possibilitat de comunicació que ofereixen les noves tecnologies (xarxes socials, blogs, etc.) al cap de poc em va comunicar que havia començat un bloc que, ara, aprofito per a relacionar-lo al meu i convidar a visitar-lo.

http://www.miradesalvent.blogspot.com/

Festa Major de Passanant 2009

2009-08-14T10:42:00.003+02:00

S'apropen les dates de la Festa Major de Passanant. Aquest any els dies 22 i 23 d'Agost.
Son dates que gairebé sempre coincideixen amb actuacions importants de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i també amb periode de viatges, etc. Per tant a casa nostra algunes vegades no podem estar a alguns actes.

Pel que es veu, aquest any, canvia bastant la filosofia de la festa major, amb l'absència de la "macrofesta". Veurem com funciona. Pel que sembla, a part de les activitats mes habituals el plat fort d'aquesta edició serà el concert del diumenge al vespre de "Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries". No està mal.

De totes formes segur que tot val una reflexió. I es que sempre es bo trobar punts d'equilibri. Els concerts que al llarg dels últims anys es feien els dissabtes a la nit amb grups de força renom (L'Elèctrica, Betagarri, Obrint Pas, Bad Manners, Brams, i altres) mobilitzaven la gent jove del territori i oferien al nostre municipi un aspecte totalment viu i dinàmic per unes hores. Es clar que algunes vegades hi havia algunes consequències poc desitjables i que en un poble de les nostres dimensions eren força visibles. Potser malgrat tot s'hagues pogut trobar una solució per que es pogués mantenir el format, millorant alguns aspectes.
Ja es bo que s'hi reflexioni i es busqui el desitjat equilibri. Bona festa major 2009.

Resum d'un gran Sant Joan

2009-06-26T19:28:00.004+02:00

Encara que em vaig fer el propòsit de no fer servir massa el blog per parlar de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, avui no em puc estar d'adjuntar un petit video de diapositives que ha preparat la Mar Solé amb les imatges mes emblemàtiques de la Colla Vella a aquest gran Sant Joan 2009.

Continuem disfrutant i continuem fent una gran temporada.

La revista "Cultura i Paisatge"

2009-05-20T22:15:00.003+02:00

Fa un parell de dissabtes, xerrant amb la Carme, que porta el Bar de Passanant, em va fer conèixer la revista "Cultura i Paisatge".
Es una revista amb un contingut plenament relacionat amb l'entorn natural, el patrimoni i la cultura de les terres i dels pobles pertanyents a les comarques de la Conca de Barberà, l'Alt Camp i l'Urgell. A mi em va semblar una eina interessant de difusió del territori amb un nivell força elevat.
Es una revista amb poc números però amb una destacable qualitat, sobre tot de les imatges i fotografies.
Adjunto un enllaç a la plana "web" de la revista: http://www.culturaipaisatge.cat/

Unes imatges valuoses

2009-04-15T19:48:00.003+02:00

Aquests dies, una companya m'ha fet un enllaç per arribar a unes imatges molt valuoses de la vida al carrer a la Barcelona de començaments de S. XX.
Es tracta d'unes imatges preses des d'un dels mitjans de transports públics predominants al moment: el tramvia.
A través d'un recorregut per llocs perfectament identificables, podem veure sobre tot la fisonomia de la ciutat i de la Vila de Gràcia en aquella època.
El mes xocant, però, es fixar-se en les reaccions i comportaments de la gent en percebre que eren enregistrats per una càmera des d'un un dels tramvies de l'època. De fet gairebé res era com ara.
http://www.europafilmtreasures.eu/PY/245/fiche_technique.htm?ID=245

Personalment hi trobo molt emotives les imatges dels nens i nenes, i divertides les accions algunes vegades amb una mica d'exhibicionisme dels ciclistes.

Conesa

2009-03-23T22:52:00.004+01:00

Avui introdueixo al "bloc" el poble de Conesa.

Es un altre d'aquests petits pobles que estan situats a la Baixa Segarra, encara que dins els límits administratius de la Conca de Barberà.

Conesa es un preciós poble, amb vestigis medievals i un encantador traçat urbà. Cases de pedra i portalades monumentals. L'entorn natural amb uns paisatges amplis, esplèndids i lluminosos dona al territori un especial atractiu. Hiverns llargs i freds que conviden a passar llargues estones dins les cases, i si pot ser al costat del "foc a terra" fent alguna activitat plaentera. Estius amb dies calorosos i llargs, però amb uns capvespres que refresquen i que faciliten el descans.

I encara dins de Conesa un espai molt singular i molt recomanable, tant per la seva comoditat com per la seva cuidadisima estètica i sobre tot per les persones que en tenen cura. Val la pena una visita a l'Allotjament Rural "El Clos", encara que només sigui de forma virtual.

Amb tot això els sembrats dels "Comalats" aquest any ja son vius del tot. Verds, amb força, creixent dia a dia i cobrint tot el paisatge d'un verd brillant i atractiu. Es diria que es un verd que s'olora i que se sent. Es diria que es un verd que somriu i que inspira optimisme i amplitud. Es un verd que a les primeres hores dels matins i a les ultimes hores de les tardes adopta una tonalitat resplendent i que il·lumina les animes. Com entra pels ulls i com dona ganes d'apurar fins l'ultim bri tot l'aire i tot el que abasten els ulls.

Visca el futbol tradicional

2009-03-11T17:53:00.003+01:00

Quan el futbol s'enten com quelcom mes que un simple esport i abraça sentiments i tradició, es generen fenòmens tan màgics com el del Liverpool, FC i aquest himne adoptat per iniciativa popular, que la graderia "The Koop" canta amb una gran càrrega sentimental abans de cada partit a Anfild Road.

Veieu!!

http://www.youtube.com/watch?v=A487hyjYQWw&feature=related

i sobre tot no us perdeu aquest: http://www.youtube.com/watch?v=Y7xvegPH_Lw&feature=related

Visca els sentiments i la passió, amb inteligència i control.

Gairebé primavera

2009-03-08T22:38:00.004+01:00

Aquest dissabte al migdia vaig fer una mica de caminada als voltants de Passanant. Ha fet un temps fabulos. Inclús diria que ha començat a fer una mica de caloreta durant les hores centrals del dia.

El sembrats, que ja fa setmanes que han nescut, comencen a creixer. De fet es nota molt que ja fa unes quantes nits que les glaçades no son tan importants i que durant el dia fa estones de sol.

Sigui com sigui la terra continua siguent ben fresca i humida, i aixó també contribueix a fer que els conreus presentin us aspecte esplendid.

Els ametllers han començat a fer una mica de moviment i tot fa pensar que la setmana que ve ja hauran començat a treure la flor.

En definitiva: gairebé primavera.

Les maravelles de l'hemeroteca digital

2009-03-04T21:53:00.003+01:00

El diari "La Vanguardia" dona accés a l'hemeroteca del seu periòdic de forma integra des de 1881 i fins a data d'avui, i de moment de forma totalment gratuïta.
Es un entreteniment fabulós, a mes a mes d'una font d'informacio enorme.

Els que tingueu una mica de temps i hi vulgueu entrar no quedareu decevuts. Des de la curiositat de la portada del diari del dia que un va neixer, o el que sigui.

Jo com a mostra afegeixo alguns enllaços:

Festa anyal de la Colla Vella dels Xiquets de Valls de 1967:
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1981/05/17/pagina-33/34373502/pdf.html?search=Colla%20Vella%20dels%20Xiquets%20de%20Valls

La "diada del siglo" - Santa Ursula 1981
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1969/10/16/pagina-29/32933021/pdf.html?search=Colla%20Vella%20dels%20Xiquets%20de%20Valls

L'Ajuntament de Passanant assisteix a l'enterrament del President Macià el 31 de desembre de 1933
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1929/11/07/pagina-32/33185425/pdf.html?search=passanant

L'accés general es a la plana web de "La Vanguardia": http://www.lavanguardia.es/hemeroteca/

Cap de setmana variat

2009-02-22T22:58:00.005+01:00

Divendres a la nit assaig de castells. El primer de la temporada, i segurament un dels anys que hem començat mes aviat a la Colla Vella dels Xiquets de Valls. D'altra banda en aquest assaig vaig viure per primera vegada la sensació de participar-hi com a President de la Colla. En definitiva una nova experiència. Ah, i tal com estava compromés inici puntual a les 10:30 i final puntual a les 12.

El dissabte al matí la canalla de la Colla, va marxar per fer la primera estada de cap de setmana de la temporada. Bon treball dels responsables que prioritzen de bon començament la cohesió del grup, juntament amb el traball tecnic.

Aixó, te una vessant que també es interessant en tan que als pares ens allibera per unes hores. Aquestes hores a nosaltres ens han permes de gaudir, entre altres d'una fantàstica posta de sol d'hivern a Passanant i de poder acabar la poda dels ametllers de l'hort, abans que avançi la florida que ja es a punt.

La fi del llarg hivern

2009-02-13T19:37:00.003+01:00

Suposo que alguns dels que entreu amb alguna frequència a aquest bloc ja us dèieu pensar que potser no hi escriuria mes. No es la meva intenció.

Sigui com sigui, les passades setmanes he hagut de dedicat part del meu temps lliure a veure com podia ajudar a la Colla Vella dels Xiquets de Valls assumint la funció de President. I, com a consequència un llarg silenci al bloc. Ho sento.

Finalment i despres de l'Assamblea de la Colla, ja vaig organitzant el meu temps lliure per atendre les prioritats personals i les propies de la funció de President de la Colla. Per cert aprofito per agrair la immensa confiança envers tot l'equip de la Junta de Govern, amb en Xavi Pena, el nou cap de colla al cap devant. I alhora agrair publicament a tots els que han acceptat de formar equip per tirar endavant.

També he reflexionat fins quin punt aquest bloc ha de recollir escrits i imatges de diversos tipus de temes, i amb una optica dels "Comalats", o fins quin punt el tenia que transformar en un bloc temàtic de la meva forma de veure la Colla Vella i el mon dels Castells.

Finalment, penso que sense renunciar a parlar de la Colla i de Castells en moments puntuals, aquesta no sigui la principal raó de ser d'aquest bloc. Penso que les meves opinions i comentaris com a President les he de canalitzar majoritariament a través dels canals oficials de la Colla (les reunions de treball i amb els company/es de la Junta, les circulars, la web, el contacte personal, etc.)

Continuem dons. I per anar veient com va acabant aquest llarg hivern us adjunto una imatge d'alguns camps de conreu a prop de Passanant amb els cims del Pirineu ben nevats al fons.

"Els Pastorets" de Mataró

2008-12-28T12:53:00.003+01:00

Avui, per primera vegada, vull compartir amb tots els que llegiu les coses que escric, quelcom que fa referència a Mataró. Es tracta de les respresentacións dels "Pastorets".

El tema dels Pastorets te la seva idiosincràsia i la seva història particular a cada lloc on es representen. Ara bé, en el cas dels Pastorets de la Sala Cabañes de Mataró, penso que deu ser una de les representacions mes genuïnes que es fan arreu de Catalunya, i que te un arrelament molt popular des del punt de vista de movilització d'espectadors i sobre tot de la gran massa d'actors que hi participen. Els últims anys, hem conegut a fons el funcionament d'assajos, producció, coreografíes, música, etc. i la veritat es que cal reconeixer l'esforç i saber fer de tots els intervinents, que fan que la producció sigui d'una gran qualitat i molt recomanable..

Adjunto un enllaç a la pàgina web dels "Pastorets de Mataró" per tots els que en volgeu saber quelcom més. Ah!, i si algú s'anima feu-ho saber!

Cami de la estandeflació?

2008-12-17T21:01:00.004+01:00

Sembla que jo, amb les meves entrades al bloc, també hagi agafat el cami de la estandeflació!
Es ha dir: desacceleració brusca i amb la ment posada en altres coses.

Menys mal que alguns i algunes ja m'han estirat les orelles (gràcies).

Per sortir de l'aturada voldria compartir amb vosaltres un article interessant que fa uns dies vaig llegir al diari.

Parla d'una previsió possible del futur econòmic en el que ens trobem amb una disminució important de l'activitat (recessió) i inclus una desacceleració i fins i tot una devallada de preus.

Recordo, de quan estudiava Política Econòmica que era presentat com un dels pitjors escenaris.
De vegades, veient les dades si que sembla que anem cap aquest escenari. Ens haurem de preparar per si un cas.

Sigui com sigui us vinculo amb l'article que es força pedagògic.

Prometo remuntar!!! (la frequència de les intervencions).

Una petita dosi pel manteniment de l'anglés.

2008-11-18T20:54:00.003+01:00

Avui, mentre pensaba que faria aquest escrit, m'han passat pel cap les moltes i moltes hores que quan era petit havia passat sota el cel estel·lat de Passanant, devant de l'entrada de casa, escoltant la radio amb el meu padrí i altra gent gran del poble. Estic parlant dels estius de finals dels anys 60 i començament dels 70. A casa hi havia una radio amb ona curta i per tant s'hi podien escoltar emisores com Radio Pirenaica, Radio Moscou, Radio Praga i altres com la propia BBC. Totes en castellà, i totes donant una versió de la nostra realitat ben diferent de la oficial. Jo, ben petit encara aleshores, ben just entenia res. Només una colla d'homes al voltant d'un aperell i fent comentaris de política, d'Amèrica de Russia, de Vietnam, de "La Passionaria", etc.

Ara tot és de ben segur menys romàntic, i la realitat afortunadament és una altra, malgrat que el Món continua havent de suportar desgavells i desgavellats com sempre.

Dies enrere, arran d'una visita que vàrem tenir em vaig adonar que el meu nivell d'anglés s'estava rovellant i que em tenia que espabilar. He pensat que escoltar radio en anglés pot ser una petita dosi diaria d'aprenentatge (uns minuts quan hi hagi temps), i ara ja no cal la radio amb ona curta, si no que amb internet tot és molt més fàcil. Recomano molt, pels que vulguin mantenir el seu nivell d'angles, alhora que estar al cas del Món que esdevinguin habituals de les noticies de la BBC, on hi trobaran un link a un video de noticies en un minut (One minut world news) que és fantástic per fer la petita dosi diaria. També hi ha una plana especial de la BBC pensada pels que aprenem anglés anomenada BBC Learning English.

Ambues les afegeixo com a links del meu bloc.

Un bon llibre: Història de la Conca de Barberà (Història de l'Art)

2008-11-12T23:13:00.004+01:00

Avui he pogut assistir a la presentació d'aquest llibre que, al meu entendre, es molt recomanable per tot-hom que tingui interés en coneixer mes de la Conca de Barberà i concretament del seu Art.

Aixó m'ha permes der retornar a un lloc entranyable de Barcelona, com es l'Ateneu Barcelonés i on feia temps que no tenia cap excusa per anar-hi.

D'altra banda hi he trobat alguns coneguts de Passanant, La Glorieta i Barberà de la Conca.
També hi he trobat a en Josep Ma. Olivé de Cossetània Edicions, amb qui vàrem compartir temps d'estudis a l'Institut Narcis Oller i amb qui no tenia ocasió de xerrar des de feia força temps.

Sembla que el llibre, amb una edició magnífica, es el primer d'una sèrie de 6 que recollirà tots els aspectes de la Història de la Conca de Barberà. També pel que es veu hi han tingut un paper de recolçament les institucions com la Diputacio de Tarragona, El Consell Comarcal i el Centre d'Estudis de la Conca. El llibre l'ha elaborat un equip de fins a 20 autors amb la coordinació d'en Joan Fuget i de la Carme Plaza. Bona iniciativa en qualsevol cas.

Dia de "jet lag"

2008-10-27T18:22:00.001+01:00

Escric breument, encara mig afectat pel resultat poc satisfactori d’ahir. Això juntament amb el “jet lag” del canvi d’hora te efectes devastadors en un dilluns metropolità.

Santa Úrsula va ser, com sempre, una diada excepcional de Castells i de vivències. Però aquest cop em sembla que es just reconèixer que la Colla Joves va tenir un important èxit mentre nosaltres, malauradament, ens quedàvem força per sota del que creiem que teníem al nostre abast.

Ara això ja es passat i forma part de la història. Convé acabar la temporada amb serenitat i pensar immediatament en el futur.

Ahir, fent de Pilar de 8, - i he de reconèixer que personalment no ho veia massa clar - es va demostrar també que la gent de la Colla continuem tenint ganes de lluitar i de fer les coses be, malgrat les adversitats. Ara bé, convindrà que trobem la formula per garantir mes èxit quan ens enfrontem als grans Castells. Segurament tot passa per un treball més sistemàtic, per més constància, per més confiança, però també per saber ser organitzats i saber prendre decisions respecte els objectius i plantejar-nos on podem arribar i com hi podem arribar. Sens dubte, les coses ens tornaran a anar bé!

Santa Úrsula gloriosa: glòria als Xiquets de Valls

2008-10-23T22:33:00.004+02:00

No us penseu que ara m’hagi agafat cap atac de religiositat ni res que s’hi assembli. Només es una expressió que m’ha sortit així.

Un any mes arriba la diada de Santa Úrsula. No cal dir que aquesta no es una data castellera de nova creació ni un “meeting” programat per les modernitats a l’ús. Santa Úrsula es una d’aquestes exhibicions de castells amb tradició “de tota la vida” posats a fer servir una expressió col·loquial. De quan encara no s’havia inventat la fotografia, del temps de la República, de quan la fotografia era en blanc i negre, de sempre...Santa Úrsula ha estat l’apoteosi castellera i el moment culminant en el que la Colla Vella dels Xiquets de Valls s’ha proposat –i moltes vegades ha assolit- les seves grans gestes castelleres. També val a dir que, no sempre, però molts anys i sobre tot des de la fundació de la Colla Joves Xiquets de Valls l’any 1971, Santa Úrsula ha estat la màxima expressió de la rivalitat castellera entre dues colles antagòniques en una ciutat que a més a més de ser bressol dels castells traspua ambient casteller a dojo. Valls, diumenge, serà, sens dubte, el punt indiscutible de trobada castellera i la plaça on viure les mes altes emocions dels Castells. Em sembla, i certament em sap greu personalment, que ha Girona també hi fan un d’aquests “meetings”, que es veu que o per desconeixement o per manca de calendari no es pot programar cap altre dia. Quina llàstima. Però ja sabeu, i em sap greu pels amics de Girona, que l’ambient i l’emoció de Santa Úrsula son perpetus i son impossibles de traslladar. Us imagineu un Austràlia vs. Argentina de rugby jugat al Camp Nou – i mira que l’escenari es magnífic - el dia que Escòcia i País de Gal·les juguen a Edimburg? I això que em sembla que Austràlia va ser fa anys campiona del mon!. Tot es possible, pero...que cada u faci el que pugui.

I que més volem. Les matinades, la cercavila plena; l’entrada a plaça...complicada per que no hi cap ni una agulla; el neguit pels grans intents; l’estratègia de les colles; l’apoteosi i l’èxit clamorós traduït en una comunió total entre la Colla i els seguidors i espectadors; la decepció alguna vegada; la tensió de la rivalitat; els plors d’emoció...Això i moltes coses mes es donen per Santa Úrsula. I diumenge que ve, a la 1 del migdia, es tornarà a produir aquesta màgia i aquesta experiència única. Un any mes....i....des de sempre.

Pels que no sou de la Colla, no cal a dir-vos que hi sereu benvinguts i benvingudes i que igual que pel concurs gaudireu d’una experiència única apropant-vos i col·laborant a la pinya de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Preparem-nos dons per viure el moment. I per obrir boca recomano aquesta panoràmica

Portal "La Ruta del Cister"

2008-10-16T21:27:00.002+02:00

He pensat d'afegir el portal "La Ruta del Cister" als enllaços dels "Comalats".

Es un portal amb un bon disseny de navegació i sobre tot continguts molt interessants referents a le nostres contrades. S'hi pot trobar informació referent a l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell. A més a més de la informació general i institucional hi destaquen les informacions relatives a rutes en cotxe, en bici i a peu, així com una bona agenda d'activitats, seveis, i restauració entre altres.

Crisi Financera: Un article pedagògic

2008-10-14T08:32:00.001+02:00

Ahir vaig llegir a "La Vanguardia" un article que ajuda a entendre l'origen de la crisi financera.
Es un article de l'economista Xavier Sala Martín, que aquesta vegada demostra la seva capacitat pedagògica en un text, on en termes força planers ens explica el que ha passat i ha dut el sistema financer a la situació actual.
De veritat que no cal ser un expert economista per entendre'l. Us el recomano

Colla Vella: més i millor.

2008-10-08T23:50:00.005+02:00

Vagi pel davant: m’estimo la Colla Vella dels Xiquets de Valls i tota la seva gent. Em sembla que no caldria ni dir-ho, però quan hom es posa a opinar, s’han d’evitar malentesos.

Vaig sortir trist del Concurs de Tarragona. Vaig tenir la sensació que la nostra colla i tots els que en formem part no podíem fer gran cosa mes que sortir amb la cua entre les cames. No varem estar encertats, no varem tenir sort i no varem tenir prou armes per lluitar pel concurs.

El desenllaç del concurs ja es conegut: boníssima actuació dels Castellers de Vilafranca, que guanyen el concurs. Cal felicitar-los castellerament, malgrat el desproporcionat “xou” que últimament els acompanya i que crec que a la llarga els acabarà projectant una imatge de supèrbia.

Però tornant a nosaltres, vaig quedar abatut, per que sincerament, pensava que podíem fer més. Es cert que un pilar de vuit amb f i m i un cinc de nou amb f, malgrat que només carregats, son dos grans castells. Però quan tens una expectativa millor semblen poca cosa.

Aquesta sensació d’abatiment no era només meva. Em va impressionar veure tanta gent que diposita totes les seves il·lusions i es queda frustrada per no poder assolir el que ens havíem proposat. Molta d’aquesta gent no son ni tan sols castellers de la Colla, si no que son simpatitzats i amics que en ocasions com aquesta venen a donar un cop de ma. Eren molts i crec que els hi hem d’agrair generosament. Gràcies a ells la pinya de la Colla Vella era la mes nodrida de totes les colles. Em sembla que en això si que varem guanyar i certament es un aspecte positiu. Hi ha ganes.

També penso que potser els nervis ens van fer perdre el control en alguns moments clau. No hi ha culpables. No cal buscar-los. La inèrcia del desordre es molt poderosa i la força que tenim per vèncer-la no es prou, amb la forma de funcionar actual.

I és que el tema es aquest. Ja fa uns quants anys que de forma recurrent vivim situacions com aquesta. Hi ha una dada freda i cruel: varem guanyar el concurs del 2000 i la següent ocasió la tindrem al 2010. Ufff!! Però ja sabem que no tot son els concursos. Això penso que ens ha de portar a reflexions una mica profundes i serioses sobre els criteris i la forma de funcionar de la nostra Colla.

No ens confonguem: no cal comparar-se amb ningú, no cal assemblar-se a ningú. No hi ha un model a imitar. La Colla Vella dels Xiquets de Valls te el suficient bagatge i potencial per fer les coses a la seva manera i potenciant la seva personalitat. Però..., quin model? Quina personalitat? Per començar no oblidem mai que som de Valls, i que som dels Xiquets de Valls. La personalitat de la Colla s’ha d’assentar sobre un principi elemental: fer les coses el millor possible. No ens pot fer gràcia el que es “cutre”. No ens podem conformar dient que això no te remei, o bé dient que això sempre s’ha fet així. Hem de recuperar l’estima per funcionar bé en tots els terrenys, tan el casteller com el social.
El model i la personalitat es molt marcat pel que hem heretat de la nostra història, de la que ens sentim orgullosos, però també alimentat cada dia per la claredat de les idees, pel criteri propi, per les decisions valentes que calgui prendre en el terreny casteller i el social, per les conviccions fortes, per la feina ben feta, i per una forma de funcionar mes ben organitzada.

Els responsables de la colla tenen la responsabilitat d’impulsar i de liderar aquesta revisió del funcionament i trobar els mecanismes convenients. I saben que tenen la complicitat de moltes persones. Però francament penso que han de començar a reorientar la cosa.

Ja fa temps que hem descobert que el nostre model no pot ser el de la improvisació, el de la genialitat d’última hora, el de confiar en el nostre potencial històric com a única energia que tot ho fa possible.

Per contra entre TOTS em de treballar amb mes intensitat. Hem de ser més als assajos i sortides. Hem de fer-ho millor. Hem de treballar amb millor organització i programació i amb més mètode de treball. Hem de buscar mes complicitat amb tot el nostre entorn i amb la ciutat.
Volem estar orgullosos de com fem les coses i de saber que el com fem les coses es fruit del saber-les fer i saber-les organitzar.

A Curt termini s’ha d’actuar amb serenitat. Tenim feina avançada i molt aprofitable. Si reaccionem, encara podem fer una gran Santa Úrsula. I després a continuar millorant

Pd: Disculpeu el rotllo/sermó. Necessitava desfogar-me.

Joan Margarit

2008-10-08T15:38:00.001+02:00

En Joan Margarit, poeta i arquitecte rellevant, ha estat guardonat amb el “Premio Nacional de Poesía”.
Es una satisfacció doble: D’una banda m’agrada força el seu estil de poesia emotiva i colpidora, però d’altra banda en Joan Margarit es mou força sovint per la zona dels “Comalats”. De ben segur que des d’aquest indret i dels seus racons íntims s’haurà inspirat per algunes de les seves obres.
Enhorabona Joan Margarit!
La veu austera de Joan Margarit Guanya el Nacional de Poesía - El Periódico

Codonys i codonyat

2008-10-06T23:34:00.002+02:00

Avui encara no tinc prou ganes d’escriure res referent al Concurs de Castells de Tarragona del passat diumenge. En canvi si que em ve de gust de parlar de quelcom mes dolç en aquest moment: els codonys i el codonyat.

A l’hort de casa, a Passanant, sempre des de que tinc us de raó hi he vist un parell de codonyers. En aquesta època de l’any el fruït de codonyer abandona el seu color verd i adquireix un to groc que indica el seu grau de maduració. No es pot dir que sigui un fruït de formes agraciades, i el seu gust en cru tampoc em diu gran cosa. Ara bé, ben elaborat en surt un bon codonyat. Recordo també des e petit el procés d’elaboració amb les llargues estones de cocció remenant la cassola. El codonyat son uns postres o un berenar tradicional, deliciós acompanyat d’un bon formatge, i d’una mica de vi.

A la foto, un exemplar de la collita d’aquest any (minsa per cert). Aquesta setmana a casa dedicarem una mica d’estona a fer el codonyat.

Una recepta que es la que solem seguir últimament:

Ingredients:

Els codonys
¾ de quilo de sucre per cada quilo de codonys

Elaboració:

Es passen els codonys per aigua calenta, es pelen i els fem a trossos. Els pesem per tal de saber la proporció de sucre. A continuació els bullim. Quan els codonys ja han bullit i son tous, els escorrem i els trinxem deixant-los com una pasta. Posem la pasta en una cassola de fang, hi barregem el sucre i ho comencem a coure. Durant el procés de cocció es molt important de no deixar mai de remenar amb una cullera o una pala de fusta, sense deixar que s’agafi a la cassola. Des de que comença a bullir, encara s’ha de coure durant uns tres quarts d’hora aproximadament, anant en compte de no cremar-se amb cap esquitx. Després, mentre encara es calent, es posa als recipients adequats, que normalment son algunes safates tipus motlle de “paper de plata” o be algun recipient o plat petit tipus “duralex”.
A partir d’aquí ve aquell petit plaer, algun dia de quan en quan de treure’l a taula i anar fent tallets de codonyat i formatge, amb algun traguet d’acompanyament.

Apa a distreure’s una mica!!!

COLLA VELLA, al Concurs de Tarragona: Ha arribat l'hora.

2008-10-01T23:06:00.005+02:00

Malgrat que alguns dels que assíduament entreu al meu bloc sou amics i amigues de la Colla Vella, ja sabeu que la meva intenció –d’entrada- no es que aquest esdevingui un espai dominat per la meva militància a la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Voldria mes aviat poder-hi anat reflectint tot de pensaments de temes diversos que m’agrada compartir i sobre tot poder reflectir com es veuen les coses des dels “Comalats”.

Però...es clar, ara s’apropa una data especial i excepcional i per tant no hi ha excusa possible ja que es un dels esdeveniments que mes ocupa els meus pensaments i els de la família aquesta setmana, i sobre tot ara que la implicació es mes gran arran de la incorporació de la Mar i l’Aïda com a castelleres de la Colla. També sé, i aquesta es una de les grandeses de la Colla, que aquests pensaments son compartits amb molts companys i companyes. I dons, es clar, el diumenge que ve, 5 d’octubre, tenim Concurs de Castells a Tarragona, i com sempre, la Colla Vella dels Xiquets de Valls lluitarà per intentar guanyar-lo. Segur que serà un concurs apassionant en el que hi tindrem una competència forta, però els castellers de la Colla Vella estem convençuts de tenir les nostres opcions.

El que penso es que ara NO es el moment de “si no fos per que...”, no es el moment de “hauríem haver de fet...”, no es el moment de “però si no....”. No. No es el moment. Ja hi haurà ocasió de passar balanç i ja hi haurà ocasió d’analitzar el que s’ha fet be i el que s’hagués pogut fer millor.

El que penso es que ara SI es el moment de “estic convençut/da de que ho podem fer”, es el moment de “estic segur/a i tinc confiança en que el descarregarem”, es el moment de “jo ja se al lloc que vaig al castell, o a les manilles, o al folre o a la pinya i ...ja!!!, a mi no m’hauran de buscar!. Jo ja estaré concentrat/da i estaré al cas!”. Al menys a casa es el pensament que tenim i aquest convenciment i confiança també el percebo en l’Aïda i la Mar, cosa que ja es prou important i bona senyal per la intuïció -que en aquest cas no nomes intuïció femenina si no també de canalla de la Colla.

Be, ja veieu que estem força il·lusionats i que estem segurs que podem guanyar aquest concurs.

En tot cas el divendres tenim un últim assaig, que esperem quer serveixi per rematar la feina i el diumenge es produirà el desenllaç.

Voldria recomanar a qualsevol que llegeixi aquest text i que no tingui una especial vinculació amb la nostra Colla que no s’ho perdi. Que el diumenge dia 5 d’octubre a les 10 del mati acudeixi a la plaça de braus de Tarragona, que es posi al costat de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i que disfruti d’una de les experiències mes inoblidables.

En qualsevol cas, segur que la setmana que ve no em podré estar de comentar com ha anat tot plegat, i tan de bó es confirmin aquests presagis.

Guimerà: Un poble i una "web" que en reflecteix la seva ànima.

2008-09-21T23:44:00.001+02:00

Avui voldria recomanar la “Web” http://www.guimera.info/ , que trobareu relacionada als enllaços dels “Comalats”.
Guimerà és un poble preciós, situat a la Vall del Corb, i per tant ubicat a la geografia dels “Comalats”, malgrat que administrativament pertany a la comarca de l’Urgell i a la demarcació de Lleida. Recorrent camins és només a cinc quilometres de Passanant, malgrat que per carretera cal fer-ne algun més.
Situat a la ribera del Riu Corb, la seva configuració urbana es correspon a la d’una vila- castell amb característiques medievals remarcables. La “Web” referenciada és, a més a més d’informativa i descriptiva, un bon recull de vivències, imatges i sentiments que reflecteixen molt bé la realitat actual i el passat dels nostres pobles i del nostre territori. Recomano especialment els apartats “Memòria gràfica i escrita”, “Guimerà avui” i “Galeria d’art”.

Una estada a "Futuroscope" amb uns tast del Perigord i dels castells de la Loire

2008-09-18T00:04:00.009+02:00

Fa uns dies varem fer un breu viatge de vacances amb la família. Varem escollir una estada al “Parc du Futuroscope”, a prop de la ciutat de Poitiers a França. Certament es una destinació fruit dels equilibris d’interessos de tota la família, de tal forma que també resultes atractiva per les mes joves. Varem complementar l’estada amb una breu passada per la zones del Perigord a l’anada i dels Castells del Loira a la tornada.

Pel que respecta al “Futuroscope” s’ha de dir que es un parc d’atraccions, però amb la particularitat de que la immensa majoria de les atraccions estan basades en la projecció de pel·lícules en gran format “Imax”, pel·lícules amb tecnologia 3 dimensions, algunes d’elles acompanyades d’espectaculars efectes de simulació de realitat. Les instal·lacions i les atraccions son, al meu parer, de força qualitat i per tant em sembla que val la pena, sempre i quan om conegui el que s’hi trobarà i tingui clar que no es parc de l’estil d’un “Port Aventura” per exemple. Un conjunt d’hotels i de facilitats de restauració fan la visita realment fàcil d’organitzar. A nivell de recomanacions proposaria fer la visita fora del període de vacances d’estiu, però en època de bon temps. Finals de maig o començament de setembre semblen ideals i si es pot escollir dies laborables segur que s’estalvien les típiques cues d’aquest tipus d’instal·lacions. En resum: malgrat que no soc molt amant d’aquest tipus de visites, en aquest cas “Futuroscope” mereix un notable.

Ara bé, la nota puja espectacularment quan parlem del Perigord. La zona esta repleta de viles i ciutats amb un remarcable encant derivat de la seva arquitectura i de la seva estructura de viles medievals. En aquest sentit destacaria alguna de les viles que varem visitar: Gourdon, Sarlat-la-Caneda, Domme, Beynac, etc....i tot a l’entorn de la vall del riu Dordogne.
Aquesta zona suma l’atractiu d’una gastronomia exuberant basada en els productes derivats de l’anec, i en una producció vinícola destacada, amb denominacions com “Cahors” i “Bergerac”.

Sincerament fa molta enveja la capacitat de conservació del patrimoni arquitectònic i urbà que ha tingut França. Son fantàstiques aquelles ciutats i pobles que tenen una personalitat singular (“Villes avec charactère”), que solen destacar per tenir uns nuclis urbans que conserven trets històrics amb un alt grau de preservació tot i sent compatible amb la modernitat i amb un comerç i altres activitats econòmiques dinàmiques i amb futur. Què diferent del model d’abandonament dels nuclis històrics i de la pèrdua de personalitat de molts dels nostres pobles i ciutats, moltes vegades transformats per una mala entesa modernització i per uns models econòmics basats en una especulació i uns models urbanístics poc respectuosos amb aquesta personalitat, i a la llarga poc sostenibles. Segur que hi tenen molt a veure les actituds i idees d’algunes autoritats publiques, i per que no dir-ho també els valors d’una societat que no prioritza la preservació del seu patrimoni cultural, social o material..

Però...retornant al fil del viatge, ja veieu que recomano inequívocament una visita a aquesta zona ubicada a menys de 6 hores de viatge de Barcelona. Si teniu mes curiositat visiteu: http://www.perigordnoir.com/

D’alta banda, i pel que respecta als “Châteaux de la Loire” dir que nomes varem poder fer un petit tast visitant el Château de Chennonceaux, situat sobre el riu Cher i que varem trobar espectacular.

El canvi de ritme

2008-08-25T10:11:00.005+02:00

Aquests dies d’estiu comporten canvis de ritme que ens fan passar el temps d’una manera completament diferent a la que estem acostumats la resta de l’any.
Un conjunt d’activitats que en termes generals ens resulten agradables i atractives substitueixen les rutines de les setmanes en les que l’activitat laboral i escolar s’imposa de dilluns a divendres.

En el cas de la nostra família, el poble de Passanant, es transforma per uns dies en la base d’operacions per aquest canvi de ritme. Tenim la sort de disposar-hi d’una casa, que ara nosaltres la considerem com una segona residència però que, de fet, es la casa familiar dels meus padrins i de la meva mare abans que arribessin a Valls, a començaments dels anys 40 del segle passat.

Com totes les cases que venen de pagès, estem envoltats d’uns petits horts i antics corrals que permeten gaudir – i alguna vegada patir- del contacte directe amb la terra. S’ha de netejar l’herba, s’ha de cavar, s’han de regar les plantes de quan en quan, i altres petites activitats de manteniment que pels que no hi estem molt avesats algunes vegades es converteixen en autentiques aventures a les que algun cop fins i tot els amics hi son benvinguts.

També son freqüents les sortides, a peu a en bici, per recórrer part dels camins que envolten els nostres pobles. La bellesa del paisatge, dels conreus i d’algunes curiositats naturals fan que sempre hi hagi algun al·licient per que, ara junts amb algú de la família, o amb amics, o ara sol, sigui un veritable privilegi poder fer uns quilòmetres en plena natura.

Passanant es un poble on en aquestes setmanes d’estiueig la Plaça es converteix en punt de trobada gairebé diari. Sobre tot al migdia, abans de dinar, o be al capvespre, i algunes vegades a la nit desprès de sopar, sempre hi trobes algú per fer petar la xerrada. Els temes es succeeixen sense gaire ordre ni concert, es pot parlar de tot amb poques mes pretensions que la d’intercanviar informació i distreure’s. De quan en quan en surt alguna “llangonissada” o alguna “sardinada” d’aquestes converses. I aleshores se’ns gira una altra feina, però amb final feliç.

La canalla també hi disfruta en un lloc així. Els carrers son totalment lliures de transit, poden anar bastant a les seves i, es clar, els horaris també son força lliures. Malgrat tot, quan tenen una certa edat, també has d’estar disposat a agafar el cotxe i fer alguna escapada. Ara es a la piscina mes propera (Guimerà o Nalec), ara es als cinemes, ara es una festa major, etc. I tot sovint els hi agrada convidar-hi amics per fer una mica mes de colla.

Parlant de colles i d’agafar el cotxe i de fer algunes escapades...aquest any per nosaltres el canvi de ritme porta incorporat un intensiu casteller. La implicació amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls, també marca una mica la programació d’activitats i tot sovint ens desplacem als assajos i a les sortides que fa la Colla.

En definitiva, gaudim del nostre territori, de la nostra gent i de les activitats que ens agraden.

Estrena

2008-08-19T10:07:00.005+02:00

Per primera vegada, m'introdueixo en aquest mon dels quaderns en xarxa.

El fet d'observar que alguns coneguts i amics han sapigut donar als seus espais un contingut i una eficàcia comunicativa força interessant m'ha fet decidir a probar-ho.

D'altra banda els temps que corren, lamentablement, dificulten les estones per una conversa pausada i meditada. Es llastima. Personalment penso que mai hem de substituir la conversa cara a cara com a element esencial de la comunicació, però en tot cas, aquesta eina tecnològica ens obre una possibilitat complementaria interessant.

Si us he de ser sincer, a hores d'ara no se molt be si aquesta idea de construir un quadern personal a internet es consolidarà, o bé quedarà com una simple prova que no anirà mes enllà.

En tot cas, nomes el tems i la utilitat que li sapigui donar, donarà resposta a aquest dubte.