Tomaqueres de secà

Poder menjar una verdura recent collida de la planta es un fet que s’hauria de considerar de lo mes normal, però que a l’actualitat s’ha de considerar com un autèntic privilegi.

Aquests dies estem gaudint d’aquest privilegi amb uns tomàquets d’amanir que podem collir al nostre hort de casa.

Tot va començar en una visita al “Jardiland” per comprar alguna cosa que ens feia falta abans de començar l’estada a Passanant per Setmana Santa . Com gairebé sempre que es va a un lloc d’aquests s’acaba comprant allò que d’entrada no estava previst. I, aquest va ser el cas de les 25 tomaqueres de planter que varem acabar encabint al maleter del cotxe. I es que l’imaginari de les tomaqueres plantades a l’hort on pràcticament des de fa mes de quaranta anys no s’hi deia plantar cap hortalissa, era molt atractiu.

Però després, varem haver de passar d’aquest imaginari a la realitat. Va tocar doblegar l’esquema i suar una mica per aconseguir-ho.

El fet es que per Setmana Santa varem plantar les petites tomaqueres. Després d‘haver adobat la terra, varem fer els solcs, varem plantar i varem regar i...fins la setmana següent!!!.

Però la setmana següent, no sabem si per efecte de la pluja, dels “moixons” o ves a saber per que, no en quedava gairebé ni rastre. Nomes algun petit tronxet que encara sobresortia de la terra. Que hi farem!!!.

Jo ho donàvem per perdut però, ves per on, després de 15 dies mes d’abandonament i amb l’ajut d’un maig força plujós les tomaqueres varen sobreviure.

Després hi hem tingut un mínim de cures (unes canyes, una mica de sulfat de coure, una mica de sofre, i de quan en quan una mica d’aigua).

A Passanant els conreus i l’horta son bàsicament de seca. Les plantes costa que sobrevisquin amb poca aigua, però si ho fan el resultat es espectacular a nivell de sabor i de textura.

Anirem gaudint d’aquest petit plaer mentre n’hi hagi!

Vive le TOUR!!

Element essencial del negoci familiar, amb comerç i taller, el meu “padri” (avi matern) va començar a comprar i vendre i reparar bicicletes a Passanant a final dels anys 30 del segle XX. Després a l’any 40 i condicionat pel moment econòmic, social i polític no li va tocar mes remei que marxar i instal•lar-se a Valls, on fa fundar el comerç familiar: “Cal Tarragó”.

A les converses familiars i a la botiga amb clients habituals, recordo molts i molts moments en que es parlava de “les carreres” i dels corredors. Es parlava sobre tot del Tour, del Giro, de la Volta a Espanya i la volta a Catalunya, Hi havia molta passió. A Les converses que jo recordo ja es parlava de Merck, Ocaña, Fuentes, Gimondi, Poulidor, etc. Tothom tenia el seu preferit, malgrat que el gran dominador era el belga Eddye Merck.

Ara casualment, navegant per Internet i a partir d’un bloc que segueixo, he fet cap a aquest curtmetratge titulat “Vive le Tour”. Es un curt de 18 min. Dirigit pel prestigiós director francès Louis Malle. Està rodat l’any 1962. Era l’època de Anquetil, Bahamontes, etc.

El curtmetratge no us el podeu perdre, sobre tot si us agrada el ciclisme i la seva èpica i història. Per tot traspua aquesta sensació de que el Tour es molt mes que una cursa ciclista. Es un fet tan arrelat, que gairebé es podria dir que ja forma part de la cultura esportiva del patrimoni tradicional dels francesos i sobre tot de les seves classes populars: Fixeu-vos en les primeres seqüències de la pel•lícula.

La pel•lícula tracta d’una manera impactant –fins i tot de vegades colpidora- l’èpica d’aquest esport tan espectacular com dur. Es un relat mes costumista i èpic que esportiu. Situats a inicis dels anys 60 recull hàbits i costums de l’afició i els espectadors, el menjar i beure en cursa, els estralls que podien ocasionar els estimulants que alguns corredors prenien, les caigudes, la muntanya, etc.

Veient el Tour actual i el que ens relata Louis Malle, veiem que no es tan i tan diferent. Les bicicletes son millors i mes lleugeres, hi ha mes tecnologia i mes comunicació, els ciclistes van protegits amb cascs, etc. Però l’esperit es el mateix: Un esport individual dur, exigent i preciós i un païs que cada any al mes de juliol s’aboca amb una de les tradicions esportives mes grans del mon. Ara haurem d’esperar al 2012, però “Vive le Tour”.
Vegeu la pel·lícula: http://vimeo.com/21306164

Sensacions Firagost 2011

Aquest any he viscut la setmana de Firagost diferent als darrers anys.

M’havia acostumat a planificar una primera setmana de vacances coincidint amb aquesta popular fira que es celebra a Valls cada primer dimecres del mes d’agost. Això em permetia una estrena de les vacances podent gaudir dels primers dies de descans ben immers en la Fira i també, de forma especial a la participació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, a nivell institucional amb l’estand de la Colla, i sobre tot amb els preparatius i el desenvolupament de l’actuació del dimecres al vespre.

Aquest any el calendari de vacances ha estat diferent i per tant he hagut de conformar-me amb una implicació intensa, però mes puntual.

A la Firagost s’hi presenten tot tipus de productes i serveis. Malgrat originar-se en una fira de marcar caràcter agrícola i de productes del camp, actualment, s’hi presenten tot tipus de productes i serveis. Malgrat que no introdueix novetats espectaculars, cada any atreu a milers de visitants que inunden les places i carrers de Valls. Personalment, penso que s’haurien d’incentivar algunes innovacions, sobre tot tendents a crear zones temàtiques i que representin nous atractius pel visitant. La mostra de cerveses artesanes que es produeix els darrers anys es un bon exemple. En aquest sentit potser es podria reorientat la presentació de les ofertes al voltant de la gastronomia i els vins, fent-les mes compactes i integrades i amb formules que invitin mes a que els visitants tastin i coneguin els productes.

Però no m’oblido dels castells! L’actuació castellera ve ser especialment brillant i propícia per la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Varem gaudir moltíssim, descarregant amb solvència el 3/9f, el 4/9f i el 5/8, seguit de 3 pilars de cinc com a comiat. Algun mitja i algun aficionats presents a la plaça resumien “Torna la Vella”. Ostres!! Però si no havíem marxat!!! El que si que es cert es que hem fet la millor actuació del que portem de temporada. La forma com s’ha produït, la forma com estem assajant, la il•lusió i compromís que es palpa fan preveure que si continuem per aquest camí, molt probablement podrem gaudir de mes i millors fruits de la feina feta, en forma de grans castells.
M’agrada apreciar i agrair sempre la presencia, la il•lusió, l’esforç i el saber fer de tots els companys i companyes de la Colla. Som una gran pinya i crec que ens sentim especialment forts quan els resultats responen a la feina feta. No hi ha secrets!!!, em comentava un bon company casteller. Continuem per aquest camí i continuem fent bons castells. Ens ho mereixem.

Ara ja falta una mica menys per començar vacances. Per aterrar a Passanant. Per estar mes a prop de Valls i per anar gaudint del descans i del apassionant calendari casteller que ens espera.

Ganes de Passanant

Quan un arriba a aquestes alçades de l’any, les vacances es comencen a olorar de ben a prop. Es comencen a fer plans i es comença a construir l’imaginari de com ens agradaria passar-les i de que ens agradaria fer.

Aquest any, sento una especial atracció per passar uns dies de vacances a Passanant. Es un any complex en molt sentits i a aquestes alçades el cansament i l’estrés es comencen a fer sentir.

Passanant es un indret idoni per relaxar-se i per “carregar les piles” que en diem ara. Rodejats de natura, el silenci i amb un munt de coses per fer que se surten de la rutina quotidiana, les possibilitats de retrobar el millor d’un mateix semblen màximes.

Descansar be a les nits, lluny de la calor i la xafogor, aixecar-se no massa tard – ni massa d’hora-, un bon esmorzar, una bona caminada quan els sol encara no es massa fort , feinejar per casa –sempre hi ha coses per fer- , llegir, xerrar una bona estona a la fresca del vespre, veure’s amb amics. Aquestes i tantes coses que un anhela....

A veure si aquest any es veritat.

Nadal 2010

Com passa el temps!!!

M'acabo de donar compte que fa gairebé un any que no publico res al bloc.

No. No m'he oblidat dels "Comalats" ni de tots els propòsits i intencions que tenia quan vaig encetar aquest quadern. Simplement passa que falten hores i minuts.

El 2010 ha estat un any intens i especial: Els projectes professionals avancen i anem resolent reptes i acomplint objectius per millorar la mobilitat a l'Area Metropolitana de Barcelona, afavorint i impulsant els modes de transport public i tambe la mobilitat mes sostenible a peu i en bicicleta.

A la Colla Vella des Xiquets de Valls, hem tingut la oportunitat de protagonitzar una fita cabdal en el proces de difusió internacional dels Castells com a element singular de la cultura de Catalunya: Varem portar la Colla i els Castells a la Expo Universal de Shanghai a Xina. També hem difos el seu origen a Valls i sobre tot els seus valors. Segur que aquest projecte tambe ha contribuït a que els Castells hagin estat inclosos a la relacio d'elements que conformen el Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco. Un gran reconeixement per totes les generacions de "Xiquets de Valls" que ens han precedit. Havent fet grans actuacions durant la primera meitat de la temporada, inclos el primer castell de 9 fora dels Països Catalans, despres en diades clau no hem estat encertats. Tot hi així sento la Colla Vella dels Xiquets de Valls mes forta i amb un gran sentiment de familia i implicació, que fa tenir confiança en aquella dita de que "de les grans derrotes s'engendren les grans victories".

I en quan a Passanant, doncs lamentablement ha estat dels anys que menys hem pogut disfrutar de la companyía de la seva gent i de la seva terra i el seu paisatge com a fonts de serenitat i inspiració. Esperem que al 2011 també canvíin una mica les coses en aquest sentit.

En tot cas s'ens presenta un 2011 ple de reptes personals, familiars i castellers que encararem amb el maxim optimisme.

En resum: MOLT BONES FESTES I SOBRE TOT UN 2011 PLE DE SALUT, FELICITAT I EXITS per a TOTHOM!

"Dones que cusen..."

Ja veieu que, de tant en tant, m'agrada referenciar aquells articles que em semblen especialment agraïts i idonis per reflexionar sobre determinats temes, entre ells els que fan referència als usos, costums i condicions de vida a l'entorn rural.
Aquest es el cas de l'article publicat avui a "La Vanguardia" per la Joana Bonet.

La Moncloa va regalar, en motiu d'algun acte de les passades festes de Nadal, un llibre on la temàtica era la vida de les dones a l'entorn rural. A partir d'aquest fet, la Joana Bonet reflexiona sobre aquesta realitat, amb la seva duresa i realisme, peró tambe amb la seva dosi de serenitat.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100113/53869324501.html

Visca el futbol tradicional

Quan el futbol s'enten com quelcom mes que un simple esport i abraça sentiments i tradició, es generen fenòmens tan màgics com el del Liverpool, FC i aquest himne adoptat per iniciativa popular, que la graderia "The Koop" canta amb una gran càrrega sentimental abans de cada partit a Anfild Road.

Veieu!!

http://www.youtube.com/watch?v=A487hyjYQWw&feature=related

i sobre tot no us perdeu aquest: http://www.youtube.com/watch?v=Y7xvegPH_Lw&feature=related

Visca els sentiments i la passió, amb inteligència i control.

Cap de setmana variat

Divendres a la nit assaig de castells. El primer de la temporada, i segurament un dels anys que hem començat mes aviat a la Colla Vella dels Xiquets de Valls. D'altra banda en aquest assaig vaig viure per primera vegada la sensació de participar-hi com a President de la Colla. En definitiva una nova experiència. Ah, i tal com estava compromés inici puntual a les 10:30 i final puntual a les 12.

El dissabte al matí la canalla de la Colla, va marxar per fer la primera estada de cap de setmana de la temporada. Bon treball dels responsables que prioritzen de bon començament la cohesió del grup, juntament amb el traball tecnic.

Aixó, te una vessant que també es interessant en tan que als pares ens allibera per unes hores. Aquestes hores a nosaltres ens han permes de gaudir, entre altres d'una fantàstica posta de sol d'hivern a Passanant i de poder acabar la poda dels ametllers de l'hort, abans que avançi la florida que ja es a punt.

La fi del llarg hivern

Suposo que alguns dels que entreu amb alguna frequència a aquest bloc ja us dèieu pensar que potser no hi escriuria mes. No es la meva intenció.

Sigui com sigui, les passades setmanes he hagut de dedicat part del meu temps lliure a veure com podia ajudar a la Colla Vella dels Xiquets de Valls assumint la funció de President. I, com a consequència un llarg silenci al bloc. Ho sento.

Finalment i despres de l'Assamblea de la Colla, ja vaig organitzant el meu temps lliure per atendre les prioritats personals i les propies de la funció de President de la Colla. Per cert aprofito per agrair la immensa confiança envers tot l'equip de la Junta de Govern, amb en Xavi Pena, el nou cap de colla al cap devant. I alhora agrair publicament a tots els que han acceptat de formar equip per tirar endavant.

També he reflexionat fins quin punt aquest bloc ha de recollir escrits i imatges de diversos tipus de temes, i amb una optica dels "Comalats", o fins quin punt el tenia que transformar en un bloc temàtic de la meva forma de veure la Colla Vella i el mon dels Castells.

Finalment, penso que sense renunciar a parlar de la Colla i de Castells en moments puntuals, aquesta no sigui la principal raó de ser d'aquest bloc. Penso que les meves opinions i comentaris com a President les he de canalitzar majoritariament a través dels canals oficials de la Colla (les reunions de treball i amb els company/es de la Junta, les circulars, la web, el contacte personal, etc.)

Continuem dons. I per anar veient com va acabant aquest llarg hivern us adjunto una imatge d'alguns camps de conreu a prop de Passanant amb els cims del Pirineu ben nevats al fons.

Una petita dosi pel manteniment de l'anglés.

Avui, mentre pensaba que faria aquest escrit, m'han passat pel cap les moltes i moltes hores que quan era petit havia passat sota el cel estel·lat de Passanant, devant de l'entrada de casa, escoltant la radio amb el meu padrí i altra gent gran del poble. Estic parlant dels estius de finals dels anys 60 i començament dels 70. A casa hi havia una radio amb ona curta i per tant s'hi podien escoltar emisores com Radio Pirenaica, Radio Moscou, Radio Praga i altres com la propia BBC. Totes en castellà, i totes donant una versió de la nostra realitat ben diferent de la oficial. Jo, ben petit encara aleshores, ben just entenia res. Només una colla d'homes al voltant d'un aperell i fent comentaris de política, d'Amèrica de Russia, de Vietnam, de "La Passionaria", etc.

Ara tot és de ben segur menys romàntic, i la realitat afortunadament és una altra, malgrat que el Món continua havent de suportar desgavells i desgavellats com sempre.

Dies enrere, arran d'una visita que vàrem tenir em vaig adonar que el meu nivell d'anglés s'estava rovellant i que em tenia que espabilar. He pensat que escoltar radio en anglés pot ser una petita dosi diaria d'aprenentatge (uns minuts quan hi hagi temps), i ara ja no cal la radio amb ona curta, si no que amb internet tot és molt més fàcil. Recomano molt, pels que vulguin mantenir el seu nivell d'angles, alhora que estar al cas del Món que esdevinguin habituals de les noticies de la BBC, on hi trobaran un link a un video de noticies en un minut (One minut world news) que és fantástic per fer la petita dosi diaria. També hi ha una plana especial de la BBC pensada pels que aprenem anglés anomenada BBC Learning English.

Ambues les afegeixo com a links del meu bloc.