Codonys i codonyat

Avui encara no tinc prou ganes d’escriure res referent al Concurs de Castells de Tarragona del passat diumenge. En canvi si que em ve de gust de parlar de quelcom mes dolç en aquest moment: els codonys i el codonyat.

A l’hort de casa, a Passanant, sempre des de que tinc us de raó hi he vist un parell de codonyers. En aquesta època de l’any el fruït de codonyer abandona el seu color verd i adquireix un to groc que indica el seu grau de maduració. No es pot dir que sigui un fruït de formes agraciades, i el seu gust en cru tampoc em diu gran cosa. Ara bé, ben elaborat en surt un bon codonyat. Recordo també des e petit el procés d’elaboració amb les llargues estones de cocció remenant la cassola. El codonyat son uns postres o un berenar tradicional, deliciós acompanyat d’un bon formatge, i d’una mica de vi.

A la foto, un exemplar de la collita d’aquest any (minsa per cert). Aquesta setmana a casa dedicarem una mica d’estona a fer el codonyat.

Una recepta que es la que solem seguir últimament:

Ingredients:

Els codonys
¾ de quilo de sucre per cada quilo de codonys


Elaboració:

Es passen els codonys per aigua calenta, es pelen i els fem a trossos. Els pesem per tal de saber la proporció de sucre. A continuació els bullim. Quan els codonys ja han bullit i son tous, els escorrem i els trinxem deixant-los com una pasta. Posem la pasta en una cassola de fang, hi barregem el sucre i ho comencem a coure. Durant el procés de cocció es molt important de no deixar mai de remenar amb una cullera o una pala de fusta, sense deixar que s’agafi a la cassola. Des de que comença a bullir, encara s’ha de coure durant uns tres quarts d’hora aproximadament, anant en compte de no cremar-se amb cap esquitx. Després, mentre encara es calent, es posa als recipients adequats, que normalment son algunes safates tipus motlle de “paper de plata” o be algun recipient o plat petit tipus “duralex”.
A partir d’aquí ve aquell petit plaer, algun dia de quan en quan de treure’l a taula i anar fent tallets de codonyat i formatge, amb algun traguet d’acompanyament.

Apa a distreure’s una mica!!!

El canvi de ritme

Aquests dies d’estiu comporten canvis de ritme que ens fan passar el temps d’una manera completament diferent a la que estem acostumats la resta de l’any.
Un conjunt d’activitats que en termes generals ens resulten agradables i atractives substitueixen les rutines de les setmanes en les que l’activitat laboral i escolar s’imposa de dilluns a divendres.

En el cas de la nostra família, el poble de Passanant, es transforma per uns dies en la base d’operacions per aquest canvi de ritme. Tenim la sort de disposar-hi d’una casa, que ara nosaltres la considerem com una segona residència però que, de fet, es la casa familiar dels meus padrins i de la meva mare abans que arribessin a Valls, a començaments dels anys 40 del segle passat.

Com totes les cases que venen de pagès, estem envoltats d’uns petits horts i antics corrals que permeten gaudir – i alguna vegada patir- del contacte directe amb la terra. S’ha de netejar l’herba, s’ha de cavar, s’han de regar les plantes de quan en quan, i altres petites activitats de manteniment que pels que no hi estem molt avesats algunes vegades es converteixen en autentiques aventures a les que algun cop fins i tot els amics hi son benvinguts.

També son freqüents les sortides, a peu a en bici, per recórrer part dels camins que envolten els nostres pobles. La bellesa del paisatge, dels conreus i d’algunes curiositats naturals fan que sempre hi hagi algun al·licient per que, ara junts amb algú de la família, o amb amics, o ara sol, sigui un veritable privilegi poder fer uns quilòmetres en plena natura.

Passanant es un poble on en aquestes setmanes d’estiueig la Plaça es converteix en punt de trobada gairebé diari. Sobre tot al migdia, abans de dinar, o be al capvespre, i algunes vegades a la nit desprès de sopar, sempre hi trobes algú per fer petar la xerrada. Els temes es succeeixen sense gaire ordre ni concert, es pot parlar de tot amb poques mes pretensions que la d’intercanviar informació i distreure’s. De quan en quan en surt alguna “llangonissada” o alguna “sardinada” d’aquestes converses. I aleshores se’ns gira una altra feina, però amb final feliç.

La canalla també hi disfruta en un lloc així. Els carrers son totalment lliures de transit, poden anar bastant a les seves i, es clar, els horaris també son força lliures. Malgrat tot, quan tenen una certa edat, també has d’estar disposat a agafar el cotxe i fer alguna escapada. Ara es a la piscina mes propera (Guimerà o Nalec), ara es als cinemes, ara es una festa major, etc. I tot sovint els hi agrada convidar-hi amics per fer una mica mes de colla.

Parlant de colles i d’agafar el cotxe i de fer algunes escapades...aquest any per nosaltres el canvi de ritme porta incorporat un intensiu casteller. La implicació amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls, també marca una mica la programació d’activitats i tot sovint ens desplacem als assajos i a les sortides que fa la Colla.

En definitiva, gaudim del nostre territori, de la nostra gent i de les activitats que ens agraden.