Aquests dies d’estiu comporten canvis de ritme que ens fan passar el temps d’una manera completament diferent a la que estem acostumats la resta de l’any.
Un conjunt d’activitats que en termes generals ens resulten agradables i atractives substitueixen les rutines de les setmanes en les que l’activitat laboral i escolar s’imposa de dilluns a divendres.
En el cas de la nostra família, el poble de Passanant, es transforma per uns dies en la base d’operacions per aquest canvi de ritme. Tenim la sort de disposar-hi d’una casa, que ara nosaltres la considerem com una segona residència però que, de fet, es la casa familiar dels meus padrins i de la meva mare abans que arribessin a Valls, a començaments dels anys 40 del segle passat.
Com totes les cases que venen de pagès, estem envoltats d’uns petits horts i antics corrals que permeten gaudir – i alguna vegada patir- del contacte directe amb la terra. S’ha de netejar l’herba, s’ha de cavar, s’han de regar les plantes de quan en quan, i altres petites activitats de manteniment que pels que no hi estem molt avesats algunes vegades es converteixen en autentiques aventures a les que algun cop fins i tot els amics hi son benvinguts.
També son freqüents les sortides, a peu a en bici, per recórrer part dels camins que envolten els nostres pobles. La bellesa del paisatge, dels conreus i d’algunes curiositats naturals fan que sempre hi hagi algun al·licient per que, ara junts amb algú de la família, o amb amics, o ara sol, sigui un veritable privilegi poder fer uns quilòmetres en plena natura.
Passanant es un poble on en aquestes setmanes d’estiueig la Plaça es converteix en punt de trobada gairebé diari. Sobre tot al migdia, abans de dinar, o be al capvespre, i algunes vegades a la nit desprès de sopar, sempre hi trobes algú per fer petar la xerrada. Els temes es succeeixen sense gaire ordre ni concert, es pot parlar de tot amb poques mes pretensions que la d’intercanviar informació i distreure’s. De quan en quan en surt alguna “llangonissada” o alguna “sardinada” d’aquestes converses. I aleshores se’ns gira una altra feina, però amb final feliç.
La canalla també hi disfruta en un lloc així. Els carrers son totalment lliures de transit, poden anar bastant a les seves i, es clar, els horaris també son força lliures. Malgrat tot, quan tenen una certa edat, també has d’estar disposat a agafar el cotxe i fer alguna escapada. Ara es a la piscina mes propera (Guimerà o Nalec), ara es als cinemes, ara es una festa major, etc. I tot sovint els hi agrada convidar-hi amics per fer una mica mes de colla.
Parlant de colles i d’agafar el cotxe i de fer algunes escapades...aquest any per nosaltres el canvi de ritme porta incorporat un intensiu casteller. La implicació amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls, també marca una mica la programació d’activitats i tot sovint ens desplacem als assajos i a les sortides que fa la Colla.
En definitiva, gaudim del nostre territori, de la nostra gent i de les activitats que ens agraden.
Un conjunt d’activitats que en termes generals ens resulten agradables i atractives substitueixen les rutines de les setmanes en les que l’activitat laboral i escolar s’imposa de dilluns a divendres.
En el cas de la nostra família, el poble de Passanant, es transforma per uns dies en la base d’operacions per aquest canvi de ritme. Tenim la sort de disposar-hi d’una casa, que ara nosaltres la considerem com una segona residència però que, de fet, es la casa familiar dels meus padrins i de la meva mare abans que arribessin a Valls, a començaments dels anys 40 del segle passat.
Com totes les cases que venen de pagès, estem envoltats d’uns petits horts i antics corrals que permeten gaudir – i alguna vegada patir- del contacte directe amb la terra. S’ha de netejar l’herba, s’ha de cavar, s’han de regar les plantes de quan en quan, i altres petites activitats de manteniment que pels que no hi estem molt avesats algunes vegades es converteixen en autentiques aventures a les que algun cop fins i tot els amics hi son benvinguts.
També son freqüents les sortides, a peu a en bici, per recórrer part dels camins que envolten els nostres pobles. La bellesa del paisatge, dels conreus i d’algunes curiositats naturals fan que sempre hi hagi algun al·licient per que, ara junts amb algú de la família, o amb amics, o ara sol, sigui un veritable privilegi poder fer uns quilòmetres en plena natura.
Passanant es un poble on en aquestes setmanes d’estiueig la Plaça es converteix en punt de trobada gairebé diari. Sobre tot al migdia, abans de dinar, o be al capvespre, i algunes vegades a la nit desprès de sopar, sempre hi trobes algú per fer petar la xerrada. Els temes es succeeixen sense gaire ordre ni concert, es pot parlar de tot amb poques mes pretensions que la d’intercanviar informació i distreure’s. De quan en quan en surt alguna “llangonissada” o alguna “sardinada” d’aquestes converses. I aleshores se’ns gira una altra feina, però amb final feliç.
La canalla també hi disfruta en un lloc així. Els carrers son totalment lliures de transit, poden anar bastant a les seves i, es clar, els horaris també son força lliures. Malgrat tot, quan tenen una certa edat, també has d’estar disposat a agafar el cotxe i fer alguna escapada. Ara es a la piscina mes propera (Guimerà o Nalec), ara es als cinemes, ara es una festa major, etc. I tot sovint els hi agrada convidar-hi amics per fer una mica mes de colla.
Parlant de colles i d’agafar el cotxe i de fer algunes escapades...aquest any per nosaltres el canvi de ritme porta incorporat un intensiu casteller. La implicació amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls, també marca una mica la programació d’activitats i tot sovint ens desplacem als assajos i a les sortides que fa la Colla.
En definitiva, gaudim del nostre territori, de la nostra gent i de les activitats que ens agraden.
2 comentaris:
Hola Josep i felicitats per haver-te decidit a entrar a formar part de la blogosfera! Ja anirem parlant... Segur que en poc temps, si la feina t'ho permet, aquesta bloc serà una referència a consultar. Benvingut i ànims!
Hola, Josep, jo també m'alegro que obris aquesta porteta als xafarders i xarraires. De moment, no t'estranyis que jo no participi massa ja que fins a mitjans de Novembre estaré bastant atabalat, peró procuraré anant-hi ficant el nas i dir-hi la meva. I que els "Comalats", o l'aspiració d'aquella brisa amb suau aroma d'alls que hi corre t'estimuli lainspiració.
Publica un comentari a l'entrada