El temps de castells toca la seva fi (per aquest any)

Ha estat una temporada molt intensa....Les Decennals, tornar a començar, primers passos, Sant Joan, un juliol una mica mes fort i ....

Un agost, amb grans compromisos com el Firagost, La Bisbal del P, Gràcia, El Catllar, L'Arboç del P. i Sant Fèlix a Vilafranca......
Setembre....amb mes compromisos com Torredembarra, Diada Nacional, Santa Tecla a Tarragona (anada en carros a l'antiga inclosa), Diada del Mercadal....
Octubre... sobre tot amb la Fira de Santa Teresa a El Vendrell i finalment... Una gran Santa Úrsula.

Setmanes i setmanes d'assajos on la canalla de la Colla Vella i també tots els castellers hem fet un treball meritós i seriós que ens ha donat uns fruïts castellers formidables.
Setmanes amb els vespres de dimarts, dimecres, divendres i els dissabtes i diumenges viscuts, disfrutats, aprofitats amb la Colla, amb la Junta, amb la Canalla, amb els castellers....

Totes aquestes setmanes han permès fer molts bons castells, però sobre tot avançar molt per solventar algunes dificultats i problemes que sovint es repetien.

Ara tot això ja ha passat i son vivències importants que marcaran el record de la temporada. Hem disfrutat grans moments amb grans castells, i també hem hagut de remontar dificultats i fer valdre la nostra autoestima i capacitat de superació. La Colla funciona. Hi ha hagut persones que hi han dedicat molt de temps i esforç. El reconeixement es just.

Ha valgut la pena. Si!!!.. l'esforç ens ha fet gaudir de grans castells: un tres de nou amb folre molt millorat i prometedor; un nou de vuit complexissim que hem descarregat una vegada i l'hem carregat una altra. Un quatre de nou amb folre que ens ha posat a prova en quan a les nostres conviccions, i sobre tot un cinc de nou amb folre que hem tornat a descarregar i be després de nou temporades i un castell que fa molta il·lusió com el quatre de nou.

Tot això acompanyat de grans moments d'ambient a la colla entre els quals penso que es remarcable l'anada a l'antiga a Santa Tecla a Tarragona, i el record al gran salt que els castells van viure de la ma de la Colla Vella el 1981, recuperant despres de gairebé tot un segle els castells de nou pisos.

Feia molt i molt de goig el local de la Colla el dia de Santa Úrsula al vespre. Ple com un ou de la gent de la Colla. Ple com un ou de la gent que al migdia conformava la gran i esplèndida pinya rosada SI, TOTA ROSADA!!! a la Plaça del Blat de Valls.

Això continua. La canalla de la Colla acaba de tornar d'un merescudíssim pont a Paris. I Ara queda FiraMeditarrània a Manresa i Vila-rodona.
Després deixarem descansar la camisa fins l'any que ve, però continuarem vivint la Colla a la nostra Festa anyal, continuarem amb la il·lusió, continuarem amb les idees i amb els somnis. Si continuarem, per que la Colla Vella no para mai. Aquest es l'esforç, però alhora aquesta es la grandesa i la satisfacció. La il·lusió i els sentiments de tothom i especialment de la nostra canalla i els nostres castellers mes joves van obrint el nostre cami, com cada any des de 1801.

Festa Major a Passanant

Festa Major a Passanant

El passat cap de setmana a Passanant varem celebrar la nostra Festa Major.

El format i la programació de la Festa Major del nostre petit poble gairebé sempre crida l’atenció i sorprèn. Es un cas ben singular en el qual un poble de molt escassa població i pes econòmic pot oferir un programa ben espectacular sobre tot pel que respecte a les actuacions musicals dels dissabtes a la nit i matinada.

Això no ha estat cosa només d’aquest any, on hem pogut gaudir d’un bon concert de Lax’n Busto, sinó que des de fa molts anys la Festa Major de Passanant ha tingut molta nomenada i hi ha acudit força gent dels pobles mes propers de la Conca, L’Alt Camp, L’Urgell i la Segarra. Per Passanant hi ha passat grups com L’Electrica D’Harma, Brahms, Betagarri, Obrint Pas, Bad Manners, Quico el Cèlio,,,etc.

Aquests espectacles atreuen molt de públic, sobre tot juvenil. Aquest any, donades les característiques i fama de Lax’Busto també hi havia públic familiar i “inter-generacional”. La plaça va fer goig de plena i crec que tothom va quedar força satisfet.

El programa se sol completar amb altres actes i espectacles típics de les Festes Majors dels pobles. El model, que algunes vegades ha estat discutit, crec que va trobant punts d’equilibri que cal celebrar i valorar.

La Festa Major va acompanyada d’uns dies en que la vida al poble fa un canvi i ofereix un contrast espectacular. Gairebé totes les cases estan obertes i els encontres amb familiars i amics son constants. El records que jo tinc d’anys enrere es que aquest ambient es produïa al llarg de les ultimes setmanes de juliol i tot l’agost. Ara tot es comprimeix i sembla com si hi hagués moltes famílies que s’instal·len només els dies al voltant de la Festa Major.

Tanmateix, ara ha tornat la silenciosa tranquil·litat que tan ens agrada als que busquem poder “desconnectar” i relaxar-nos.

Tomaqueres de secà

Poder menjar una verdura recent collida de la planta es un fet que s’hauria de considerar de lo mes normal, però que a l’actualitat s’ha de considerar com un autèntic privilegi.

Aquests dies estem gaudint d’aquest privilegi amb uns tomàquets d’amanir que podem collir al nostre hort de casa.

Tot va començar en una visita al “Jardiland” per comprar alguna cosa que ens feia falta abans de començar l’estada a Passanant per Setmana Santa . Com gairebé sempre que es va a un lloc d’aquests s’acaba comprant allò que d’entrada no estava previst. I, aquest va ser el cas de les 25 tomaqueres de planter que varem acabar encabint al maleter del cotxe. I es que l’imaginari de les tomaqueres plantades a l’hort on pràcticament des de fa mes de quaranta anys no s’hi deia plantar cap hortalissa, era molt atractiu.

Però després, varem haver de passar d’aquest imaginari a la realitat. Va tocar doblegar l’esquema i suar una mica per aconseguir-ho.

El fet es que per Setmana Santa varem plantar les petites tomaqueres. Després d‘haver adobat la terra, varem fer els solcs, varem plantar i varem regar i...fins la setmana següent!!!.

Però la setmana següent, no sabem si per efecte de la pluja, dels “moixons” o ves a saber per que, no en quedava gairebé ni rastre. Nomes algun petit tronxet que encara sobresortia de la terra. Que hi farem!!!.

Jo ho donàvem per perdut però, ves per on, després de 15 dies mes d’abandonament i amb l’ajut d’un maig força plujós les tomaqueres varen sobreviure.

Després hi hem tingut un mínim de cures (unes canyes, una mica de sulfat de coure, una mica de sofre, i de quan en quan una mica d’aigua).

A Passanant els conreus i l’horta son bàsicament de seca. Les plantes costa que sobrevisquin amb poca aigua, però si ho fan el resultat es espectacular a nivell de sabor i de textura.

Anirem gaudint d’aquest petit plaer mentre n’hi hagi!

Vive le TOUR!!

Element essencial del negoci familiar, amb comerç i taller, el meu “padri” (avi matern) va començar a comprar i vendre i reparar bicicletes a Passanant a final dels anys 30 del segle XX. Després a l’any 40 i condicionat pel moment econòmic, social i polític no li va tocar mes remei que marxar i instal•lar-se a Valls, on fa fundar el comerç familiar: “Cal Tarragó”.

A les converses familiars i a la botiga amb clients habituals, recordo molts i molts moments en que es parlava de “les carreres” i dels corredors. Es parlava sobre tot del Tour, del Giro, de la Volta a Espanya i la volta a Catalunya, Hi havia molta passió. A Les converses que jo recordo ja es parlava de Merck, Ocaña, Fuentes, Gimondi, Poulidor, etc. Tothom tenia el seu preferit, malgrat que el gran dominador era el belga Eddye Merck.

Ara casualment, navegant per Internet i a partir d’un bloc que segueixo, he fet cap a aquest curtmetratge titulat “Vive le Tour”. Es un curt de 18 min. Dirigit pel prestigiós director francès Louis Malle. Està rodat l’any 1962. Era l’època de Anquetil, Bahamontes, etc.

El curtmetratge no us el podeu perdre, sobre tot si us agrada el ciclisme i la seva èpica i història. Per tot traspua aquesta sensació de que el Tour es molt mes que una cursa ciclista. Es un fet tan arrelat, que gairebé es podria dir que ja forma part de la cultura esportiva del patrimoni tradicional dels francesos i sobre tot de les seves classes populars: Fixeu-vos en les primeres seqüències de la pel•lícula.

La pel•lícula tracta d’una manera impactant –fins i tot de vegades colpidora- l’èpica d’aquest esport tan espectacular com dur. Es un relat mes costumista i èpic que esportiu. Situats a inicis dels anys 60 recull hàbits i costums de l’afició i els espectadors, el menjar i beure en cursa, els estralls que podien ocasionar els estimulants que alguns corredors prenien, les caigudes, la muntanya, etc.

Veient el Tour actual i el que ens relata Louis Malle, veiem que no es tan i tan diferent. Les bicicletes son millors i mes lleugeres, hi ha mes tecnologia i mes comunicació, els ciclistes van protegits amb cascs, etc. Però l’esperit es el mateix: Un esport individual dur, exigent i preciós i un païs que cada any al mes de juliol s’aboca amb una de les tradicions esportives mes grans del mon. Ara haurem d’esperar al 2012, però “Vive le Tour”.
Vegeu la pel·lícula: http://vimeo.com/21306164

Sensacions Firagost 2011

Aquest any he viscut la setmana de Firagost diferent als darrers anys.

M’havia acostumat a planificar una primera setmana de vacances coincidint amb aquesta popular fira que es celebra a Valls cada primer dimecres del mes d’agost. Això em permetia una estrena de les vacances podent gaudir dels primers dies de descans ben immers en la Fira i també, de forma especial a la participació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, a nivell institucional amb l’estand de la Colla, i sobre tot amb els preparatius i el desenvolupament de l’actuació del dimecres al vespre.

Aquest any el calendari de vacances ha estat diferent i per tant he hagut de conformar-me amb una implicació intensa, però mes puntual.

A la Firagost s’hi presenten tot tipus de productes i serveis. Malgrat originar-se en una fira de marcar caràcter agrícola i de productes del camp, actualment, s’hi presenten tot tipus de productes i serveis. Malgrat que no introdueix novetats espectaculars, cada any atreu a milers de visitants que inunden les places i carrers de Valls. Personalment, penso que s’haurien d’incentivar algunes innovacions, sobre tot tendents a crear zones temàtiques i que representin nous atractius pel visitant. La mostra de cerveses artesanes que es produeix els darrers anys es un bon exemple. En aquest sentit potser es podria reorientat la presentació de les ofertes al voltant de la gastronomia i els vins, fent-les mes compactes i integrades i amb formules que invitin mes a que els visitants tastin i coneguin els productes.

Però no m’oblido dels castells! L’actuació castellera ve ser especialment brillant i propícia per la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Varem gaudir moltíssim, descarregant amb solvència el 3/9f, el 4/9f i el 5/8, seguit de 3 pilars de cinc com a comiat. Algun mitja i algun aficionats presents a la plaça resumien “Torna la Vella”. Ostres!! Però si no havíem marxat!!! El que si que es cert es que hem fet la millor actuació del que portem de temporada. La forma com s’ha produït, la forma com estem assajant, la il•lusió i compromís que es palpa fan preveure que si continuem per aquest camí, molt probablement podrem gaudir de mes i millors fruits de la feina feta, en forma de grans castells.
M’agrada apreciar i agrair sempre la presencia, la il•lusió, l’esforç i el saber fer de tots els companys i companyes de la Colla. Som una gran pinya i crec que ens sentim especialment forts quan els resultats responen a la feina feta. No hi ha secrets!!!, em comentava un bon company casteller. Continuem per aquest camí i continuem fent bons castells. Ens ho mereixem.

Ara ja falta una mica menys per començar vacances. Per aterrar a Passanant. Per estar mes a prop de Valls i per anar gaudint del descans i del apassionant calendari casteller que ens espera.

Vilafranca del Pendès i Colla Vella dels Xiquets de Valls: històries, vivències i complicitats

Ahir dia 2, i en plena celebració de la Firagost a Valls, el Local Social de la Colla Vella dels Xiquets de Valls va acollir la presentació del llibre “Cent anys de castells (1876-1976). Entorn de la Família Cusiné de Vilafranca del Penedès”.

L’acte, que vaig tenir l’honor d’introduir com a President de la Colla Vella, va ser conduït per l’Anton Dilla, casteller i membre de la Junta de Govern de la nostra Entitat, i va comptar amb la presència i les interessantissimes intervencions dels autors del Llibre: En Pere Ferrando, historiador del fet casteller i en Fèlix Josep Cusiné Via membre de la família.

All llarg de gairebé una hora, tots els assistents varem poder gaudir d’uns relats càlids i emotius. Varem descobrir les moltes vivències i complicitats que es varen produir entre la nissaga Cusiné i la nissaga Rabassó, entre 1876 i bona part del S.XX.
I, parlar de complicitats i vivències entre aquestes dues nissagues, evidentment comporta també parlar de moltes complicitats i vivències entre els vilafranquins apassionats pels castells i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que ha tingut una presencia gairebé permanent a la vila del Penedès, des del S.XIX.

Crec que es just recomanar la lectura d’aquest llibre si volem conèixer una mica a fons un relat d’aquest període de la història castellera.

Vull ressaltar que va ser emotiva la presència en aquesta presentació d’alguns components i descendents de les diverses branques familiars de la nissaga Rabassó, durant tants anys, insígnia de la Colla Vella.

Afegeixo una reflexió personal. Al rerefons d’aquest llibre i d’aquesta presentació feta al local de la Colla Vella, hi trobem tot un ventall de valors: la amistat, la complicitat, l’ajuda, el respecte, la noblesa en la lluita i la rivalitat castellera, etc. Aquests son valors sincers i permanents. Valors que van teixint una relació entre famílies, entre ciutats i entre castellers i aficionats de Vilafranca del Penedès i de Valls. Valors que fan que una bona part de la història de la nostra Colla s’hagi escrit a Vilafranca. Valors que han ajudat a néixer i créixer una Colla que en aquests moments sobresurt.

I tot basat en una presència i una vocació també permanent de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per oferir sempre el millor que ha pogut als aficionats i a la ciutat de Vilafranca. Si!!!. Permanent, des del S.XIX fins als nostres dies. La cita anual de Sant Felix, - i parlo també per experiència personal- es tinguda entre les mes importants i les mes emotives a l’imaginari dels castellers de la Colla Vella.
Quan penso en Sant Fèlix no em venen al cap ni els rànquings, ni les puntuacions, ni el Concurs, ni penso en si la temporada anterior la Colla Vella ha fet mes o menys castells molt grossos. No es una “diada” més. Es la història. Es el respecte, es la complicitat, es la implicació en aquesta Festa Major. Aquests valors no son ni transitoris ni temporals.
I....això no es nostàlgia: es realitat i present.

Dies de palla i rostoll

Aquests dies els paisatge de Passanant i dels Comalats esta dominat pel color ocre de la palla.

Fa alguns dies que ja s’ha acabat la collita del cereal. Aquest anys les collites al terme i als Comalats han estat irregulars: Hi ha hagut bones collites a la part sud i sud-est del terme (les parts mes altes), i han estat mes escasses al nord i nord-oest. La pluviometria ha condicionat molt la qualitat i quantitat del cereal que s’ha collit (ordi i blat bàsicament). Quan al preu, els pagesos comenten que ha baixat una mica les ultimes setmanes, però que tot i així es mes alt que altres anys com a conseqüència de la sequera a França i de la posició comercial de Rússia.

Les maquines segadores - recol·lectores (“cosetxadores” en el castellanisme popularment emprat), ja ens han abandonat i ara es el moment en que les maquines empacadores de palla proliferen al territori. Aquestes maquines, han fet que durant les ultimes dècades les feines al voltant de la collita del cereal s’hagin transformat radicalment, escurçant la durada del procés, eliminat la sega i la batuda. L’eficàcia es molt mes alta, sens dubte, però es troba a faltar el caliu humà i la mobilització de ma d’obra dels pobles, que requeria el procés tradicional.

Després de la collita de cereal, les tasques de la pagesia se centren en la recollida de la palla. Les “cosetxadores” actuals incorporen un mecanisme triturador de la palla. La palla va quedant dipositada al terra una vegada expulsada per la part posterior de la màquina, deixant els característics reguerons als trossos. Les maquines empacadores, propulsades per un tractor van recollint la palla, la comprimeixen i configuren les pesades paques de palla que després son emmagatzemades i distribuïdes.

Avui en dia la palla es fa servir per la ramaderia (alimentació i llit pels animals), protecció del sol en horticultura, producció d’energia i producció de determinats materials de construcció i paper.

El rostoll es la part inferior de la tija del cereal que resta al camp un cop recollida la palla. Al llaurar, per preparar la collita de la temporada següent, queda colgat i constitueix un primer adob per la terra. Antigament es cremava, la qual cosa constituïa un notable risc d’accidents i incendis forestals.

Caminar sobre el rostoll d’un cap de cereal genera una sensació única, notant i escoltant el crepitar les tiges sota els peus a mida que es van trencant per efecte de les trepitjades.