dijous, 18 d’agost de 2011

Tomaqueres de secà



Poder menjar una verdura recent collida de la planta es un fet que s’hauria de considerar de lo mes normal, però que a l’actualitat s’ha de considerar com un autèntic privilegi.

Aquests dies estem gaudint d’aquest privilegi amb uns tomàquets d’amanir que podem collir al nostre hort de casa.

Tot va començar en una visita al “Jardiland” per comprar alguna cosa que ens feia falta abans de començar l’estada a Passanant per Setmana Santa . Com gairebé sempre que es va a un lloc d’aquests s’acaba comprant allò que d’entrada no estava previst. I, aquest va ser el cas de les 25 tomaqueres de planter que varem acabar encabint al maleter del cotxe. I es que l’imaginari de les tomaqueres plantades a l’hort on pràcticament des de fa mes de quaranta anys no s’hi deia plantar cap hortalissa, era molt atractiu.

Però després, varem haver de passar d’aquest imaginari a la realitat. Va tocar doblegar l’esquema i suar una mica per aconseguir-ho.

El fet es que per Setmana Santa varem plantar les petites tomaqueres. Després d‘haver adobat la terra, varem fer els solcs, varem plantar i varem regar i...fins la setmana següent!!!.

Però la setmana següent, no sabem si per efecte de la pluja, dels “moixons” o ves a saber per que, no en quedava gairebé ni rastre. Nomes algun petit tronxet que encara sobresortia de la terra. Que hi farem!!!.

Jo ho donàvem per perdut però, ves per on, després de 15 dies mes d’abandonament i amb l’ajut d’un maig força plujós les tomaqueres varen sobreviure.

Després hi hem tingut un mínim de cures (unes canyes, una mica de sulfat de coure, una mica de sofre, i de quan en quan una mica d’aigua).

A Passanant els conreus i l’horta son bàsicament de seca. Les plantes costa que sobrevisquin amb poca aigua, però si ho fan el resultat es espectacular a nivell de sabor i de textura.

Anirem gaudint d’aquest petit plaer mentre n’hi hagi!

Cap comentari: