Element essencial del negoci familiar, amb comerç i taller, el meu “padri” (avi matern) va començar a comprar i vendre i reparar bicicletes a Passanant a final dels anys 30 del segle XX. Després a l’any 40 i condicionat pel moment econòmic, social i polític no li va tocar mes remei que marxar i instal•lar-se a Valls, on fa fundar el comerç familiar: “Cal Tarragó”.
A les converses familiars i a la botiga amb clients habituals, recordo molts i molts moments en que es parlava de “les carreres” i dels corredors. Es parlava sobre tot del Tour, del Giro, de la Volta a Espanya i la volta a Catalunya, Hi havia molta passió. A Les converses que jo recordo ja es parlava de Merck, Ocaña, Fuentes, Gimondi, Poulidor, etc. Tothom tenia el seu preferit, malgrat que el gran dominador era el belga Eddye Merck.
Ara casualment, navegant per Internet i a partir d’un bloc que segueixo, he fet cap a aquest curtmetratge titulat “Vive le Tour”. Es un curt de 18 min. Dirigit pel prestigiós director francès Louis Malle. Està rodat l’any 1962. Era l’època de Anquetil, Bahamontes, etc.
El curtmetratge no us el podeu perdre, sobre tot si us agrada el ciclisme i la seva èpica i història. Per tot traspua aquesta sensació de que el Tour es molt mes que una cursa ciclista. Es un fet tan arrelat, que gairebé es podria dir que ja forma part de la cultura esportiva del patrimoni tradicional dels francesos i sobre tot de les seves classes populars: Fixeu-vos en les primeres seqüències de la pel•lícula.
La pel•lícula tracta d’una manera impactant –fins i tot de vegades colpidora- l’èpica d’aquest esport tan espectacular com dur. Es un relat mes costumista i èpic que esportiu. Situats a inicis dels anys 60 recull hàbits i costums de l’afició i els espectadors, el menjar i beure en cursa, els estralls que podien ocasionar els estimulants que alguns corredors prenien, les caigudes, la muntanya, etc.
Veient el Tour actual i el que ens relata Louis Malle, veiem que no es tan i tan diferent. Les bicicletes son millors i mes lleugeres, hi ha mes tecnologia i mes comunicació, els ciclistes van protegits amb cascs, etc. Però l’esperit es el mateix: Un esport individual dur, exigent i preciós i un païs que cada any al mes de juliol s’aboca amb una de les tradicions esportives mes grans del mon. Ara haurem d’esperar al 2012, però “Vive le Tour”.
Vegeu la pel·lícula: http://vimeo.com/21306164
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada