dilluns, 6 d’octubre de 2008

Codonys i codonyat


Avui encara no tinc prou ganes d’escriure res referent al Concurs de Castells de Tarragona del passat diumenge. En canvi si que em ve de gust de parlar de quelcom mes dolç en aquest moment: els codonys i el codonyat.

A l’hort de casa, a Passanant, sempre des de que tinc us de raó hi he vist un parell de codonyers. En aquesta època de l’any el fruït de codonyer abandona el seu color verd i adquireix un to groc que indica el seu grau de maduració. No es pot dir que sigui un fruït de formes agraciades, i el seu gust en cru tampoc em diu gran cosa. Ara bé, ben elaborat en surt un bon codonyat. Recordo també des e petit el procés d’elaboració amb les llargues estones de cocció remenant la cassola. El codonyat son uns postres o un berenar tradicional, deliciós acompanyat d’un bon formatge, i d’una mica de vi.

A la foto, un exemplar de la collita d’aquest any (minsa per cert). Aquesta setmana a casa dedicarem una mica d’estona a fer el codonyat.

Una recepta que es la que solem seguir últimament:

Ingredients:

Els codonys
¾ de quilo de sucre per cada quilo de codonys


Elaboració:

Es passen els codonys per aigua calenta, es pelen i els fem a trossos. Els pesem per tal de saber la proporció de sucre. A continuació els bullim. Quan els codonys ja han bullit i son tous, els escorrem i els trinxem deixant-los com una pasta. Posem la pasta en una cassola de fang, hi barregem el sucre i ho comencem a coure. Durant el procés de cocció es molt important de no deixar mai de remenar amb una cullera o una pala de fusta, sense deixar que s’agafi a la cassola. Des de que comença a bullir, encara s’ha de coure durant uns tres quarts d’hora aproximadament, anant en compte de no cremar-se amb cap esquitx. Després, mentre encara es calent, es posa als recipients adequats, que normalment son algunes safates tipus motlle de “paper de plata” o be algun recipient o plat petit tipus “duralex”.
A partir d’aquí ve aquell petit plaer, algun dia de quan en quan de treure’l a taula i anar fent tallets de codonyat i formatge, amb algun traguet d’acompanyament.

Apa a distreure’s una mica!!!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona nit Josep,

Article interessant, a veure si t'animes amb el del Concurs.

Ens veiem.

Jordi

Anònim ha dit...

http://lonegredeterrassa.blogspot.com/
Mira l'escrit del negre. Deu n'hi do.

Jordi

Josep Solé Tarragó -Pep- ha dit...

Jordi,

Ja l'he vist.
No es una reflexio despreciable. Clar que evidència un estat de la questi´´o a la seva Colla. També es sintomàtic que un gran i veterà ara surti amb aquestes.

D'altra banda insteressants les referencies s s'ha de fer quelcom per no perdre el tren i pintar alguna cosa. Es clar quin tren no s'ha de perdre?. On es vol pintar alguna cosa?. Tot això es molt complicat.

Jo soc una mica mes simplista i començo per un "S'han de fer les coses ben fetes. Volem estar orgullosos de ser on som. A la colla i busquem satisfaccio individual i col·lectiva. S'han de fer les coses per que les proporcionin".

PERO NO PARLAVEM DE CODONYS?

Ara bé

Lu ha dit...

Hola Pep!!

Com que m'ho vas dir, he vingut a llegir l'article dels codonys... saps que la combinació del codonyat amb el formatge fresc és boníssima??... sempre que vaig a sopar a casa d'alguns amics ho preparo, no falla mai!! I el codony és casolà, com el vostre.. per llepar-se els dits!!

Jordi.. gràcies per la referència de l'escrit del negre ;-)