“Teatre a casa” a Passanant. L’Associació de Veïns
i Amics promou la representacions de “Animals de Companyia” a càrrec de la
Companyia “La Mandanga”.
Fa
molt de temps que no escrivia cap text al Bloc. Manca de temps i tot tipus de
compromisos ho fan difícil.
Sigui
com sigui, no em puc estar de reflexionar sobre un esdeveniment del passat cap
de setmana que em va impactar molt satisfactòriament.
L’Associació
de Veïns i Amics de Passanant va organitzar la representació de dues sessions
de la peça “Animals de Companyia”.https://www.facebook.com/pages/Animals-de-companyia/504737012950989?fref=ts
Es una obra escrita per l’Estel Solé, i que
la @Cialamandanga, representa en escenaris podríem dir que “intimistes”, com
domicilis familiars o espais de petit format. Es el que ells mateixos anomenen
“teatre de resistència”. Suggeriria afegir-hi els qualificatius de “teatre de
conscienciació, i de complicitat”. Dirigida per Marilia Samper, els actors
Jordi Vaqué, Martina Tresserra, Miriam Tortosa, Edu Buch i la pròpia autora (Estel
Solé) “broden” la interpretació.
En
aquest cas l’Associació ens va demanar col·laboració per poder fer la
representació en una sala que tenim a casa. Val a dir que va ser un privilegi
poder oferir aquesta petita col·laboració. Per un vespre “Cal Roc” es va
transformar en el punt de trobada cultural de Passanant, i tot a l’entorn
d’aquesta iniciativa. Es una circumstància
d’aquelles que crec que es recorden tota la vida. Tant de bo es puguin
sovintejar aquest tipus de propostes i activitats. Tant de bo, iniciatives d’aquest
tipus, independentment de qui les proposi, serveixin per unir persones i
pensaments superant i deixant enrere problemes i antagonismes.
Tan
l’obra com la seva representació van resultar magnifiques. La satisfacció de
tots els assistents (120 repartits entre les dues representacions) va ser total.
Personalment penso que en una representació d’aquest tipus i amb la temàtica
que es tracta, la proximitat física i la intimitat li donen el punt clau d’implicació
i de complicitat entre el “públic” i els actors.
El
fet al voltant del qual l’obra ens fa reflexionar es l’amistat i l’estima forta
i sincera. En un to molt divertit, però també molt càustic, l’obra en fa una crua radiografia. I es
que....quantes vegades l’amistat està envoltada de la manipulació, de la mesquinesa,
de les mitges veritats, del “hihi-haha”?
Quantes vegades els fets durs de la vida posen de manifest les febleses
d’algunes amistats imaginades? Però, es clar,
sempre hi ha algunes amistats que efectivament son sinceres, son fortes,
son autèntiques i fan costat “incondicionalment”...(com els animals de
companyia).
L’obra
ens fa reaccionar, i exalta la importància d’aquestes amistats incondicionals i
d’aquests sentiments desinteressats i sincers alhora que ens convida, quan es
presenten, a deixar-nos-hi endur obertament i sense temors.
Una
gran experiència cultural i una bona reflexió vital. Totalment aconsellable.
Ressenyes
:
Twitter: @animalsde
Facebook: Animals de Companyia
c-electrònic: companyiadanimals@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada