Malgrat que alguns dels que assíduament entreu al meu bloc sou amics i amigues de la Colla Vella, ja sabeu que la meva intenció –d’entrada- no es que aquest esdevingui un espai dominat per la meva militància a la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Voldria mes aviat poder-hi anat reflectint tot de pensaments de temes diversos que m’agrada compartir i sobre tot poder reflectir com es veuen les coses des dels “Comalats”. .jpg)
Però...es clar, ara s’apropa una data especial i excepcional i per tant no hi ha excusa possible ja que es un dels esdeveniments que mes ocupa els meus pensaments i els de la família aquesta setmana, i sobre tot ara que la implicació es mes gran arran de la incorporació de la Mar i l’Aïda com a castelleres de la Colla. També sé, i aquesta es una de les grandeses de la Colla, que aquests pensaments son compartits amb molts companys i companyes. I dons, es clar, el diumenge que ve, 5 d’octubre, tenim Concurs de Castells a Tarragona, i com sempre, la Colla Vella dels Xiquets de Valls lluitarà per intentar guanyar-lo. Segur que serà un concurs apassionant en el que hi tindrem una competència forta, però els castellers de la Colla Vella estem convençuts de tenir les nostres opcions.
El que penso es que ara NO es el moment de “si no fos per que...”, no es el moment de “hauríem haver de fet...”, no es el moment de “però si no....”. No. No es el moment. Ja hi haurà ocasió de passar balanç i ja hi haurà ocasió d’analitzar el que s’ha fet be i el que s’hagués pogut fer millor.
El que penso es que ara SI es el moment de “estic convençut/da de que ho podem fer”, es el moment de “estic segur/a i tinc confiança en que el descarregarem”, es el moment de “jo ja se al lloc que vaig al castell, o a les manilles, o al folre o a la pinya i ...ja!!!, a mi no m’hauran de buscar!. Jo ja estaré concentrat/da i estaré al cas!”. Al menys a casa es el pensament que tenim i aquest convenciment i confiança també el percebo en l’Aïda i la Mar, cosa que ja es prou important i bona senyal per la intuïció -que en aquest cas no nomes intuïció femenina si no també de canalla de la Colla.
Be, ja veieu que estem for
ça il·lusionats i que estem segurs que podem guanyar aquest concurs.
En tot cas el divendres tenim un últim assaig, que esperem quer serveixi per rematar la feina i el diumenge es produirà el desenllaç.
Voldria recomanar a qualsevol que llegeixi aquest text i que no tingui una especial vinculació amb la nostra Colla que no s’ho perdi. Que el diumenge dia 5 d’octubre a les 10 del mati acudeixi a la plaça de braus de Tarragona, que es posi al costat de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i que disfruti d’una de les experiències mes inoblidables.
En qualsevol cas, segur que la setmana que ve no em podré estar de comentar com ha anat tot plegat, i tan de bó es confirmin aquests presagis.
.jpg)
Però...es clar, ara s’apropa una data especial i excepcional i per tant no hi ha excusa possible ja que es un dels esdeveniments que mes ocupa els meus pensaments i els de la família aquesta setmana, i sobre tot ara que la implicació es mes gran arran de la incorporació de la Mar i l’Aïda com a castelleres de la Colla. També sé, i aquesta es una de les grandeses de la Colla, que aquests pensaments son compartits amb molts companys i companyes. I dons, es clar, el diumenge que ve, 5 d’octubre, tenim Concurs de Castells a Tarragona, i com sempre, la Colla Vella dels Xiquets de Valls lluitarà per intentar guanyar-lo. Segur que serà un concurs apassionant en el que hi tindrem una competència forta, però els castellers de la Colla Vella estem convençuts de tenir les nostres opcions.
El que penso es que ara NO es el moment de “si no fos per que...”, no es el moment de “hauríem haver de fet...”, no es el moment de “però si no....”. No. No es el moment. Ja hi haurà ocasió de passar balanç i ja hi haurà ocasió d’analitzar el que s’ha fet be i el que s’hagués pogut fer millor.
El que penso es que ara SI es el moment de “estic convençut/da de que ho podem fer”, es el moment de “estic segur/a i tinc confiança en que el descarregarem”, es el moment de “jo ja se al lloc que vaig al castell, o a les manilles, o al folre o a la pinya i ...ja!!!, a mi no m’hauran de buscar!. Jo ja estaré concentrat/da i estaré al cas!”. Al menys a casa es el pensament que tenim i aquest convenciment i confiança també el percebo en l’Aïda i la Mar, cosa que ja es prou important i bona senyal per la intuïció -que en aquest cas no nomes intuïció femenina si no també de canalla de la Colla.
Be, ja veieu que estem for
ça il·lusionats i que estem segurs que podem guanyar aquest concurs.En tot cas el divendres tenim un últim assaig, que esperem quer serveixi per rematar la feina i el diumenge es produirà el desenllaç.
Voldria recomanar a qualsevol que llegeixi aquest text i que no tingui una especial vinculació amb la nostra Colla que no s’ho perdi. Que el diumenge dia 5 d’octubre a les 10 del mati acudeixi a la plaça de braus de Tarragona, que es posi al costat de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i que disfruti d’una de les experiències mes inoblidables.
En qualsevol cas, segur que la setmana que ve no em podré estar de comentar com ha anat tot plegat, i tan de bó es confirmin aquests presagis.
1 comentari:
Hola Josep, la veritat és que fa goig llegir el que dius. Si tots reméssim en aquesta direcció, sovint les coses ens anirien millor. I tot i així nos ens podem queixar... Jo sóc dels que penso que els balanços s'han de fer a final de temporada i, llavors, corregir el que s'ha fet malament. Però mentre dura la temporada, sacrifici, dedicació i tots a una. Ahir vam fer un bon assaig, sobretot del 2d8 net. Demà més. Ja queda menys...
Publica un comentari a l'entrada