No us penseu que ara m’hagi agafat cap atac de religiositat ni res que s’hi assembli. Només es una expressió que m’ha sortit així.
Un any mes arriba la diada de Santa Úrsula. No cal dir que aquesta no es una data castellera de nova creació ni un “meeting” programat per les modernitats a l’ús. Santa Úrsula es una d’aquestes exhibicions de castells amb tradició “de tota la vida” posats a fer servir una expressió col·loquial. De quan encara no s’havia inventat la fotografia, del temps de la República, de quan la fotografia era en blanc i negre, de sempre...Santa Úrsula ha estat l’apoteosi castellera i el moment culminant en el que la Colla Vella dels Xiquets de Valls s’ha proposat –i moltes vegades ha assolit- les seves grans gestes castelleres. També val a dir que, no sempre, però molts anys i sobre tot des de la fundació de la Colla Joves Xiquets de Valls l’any 1971, Santa Úrsula ha estat la màxima expressió de la rivalitat castellera entre dues colles antagòniques en una ciutat que a més a més de ser bressol dels castells traspua ambient casteller a dojo. Valls, diumenge, serà, sens dubte, el punt indiscutible de trobada castellera i la plaça on viure les mes altes emocions dels Castells. Em sembla, i certament em sap greu personalment, que ha Girona també hi fan un d’aquests “meetings”, que es veu que o per desconeixement o per manca de calendari no es pot programar cap altre dia. Quina llàstima. Però ja sabeu, i em sap greu pels amics de Girona, que l’ambient i l’emoció de Santa Úrsula son perpetus i son impossibles de traslladar. Us imagineu un Austràlia vs. Argentina de rugby jugat al Camp Nou – i mira que l’escenari es magnífic - el dia que Escòcia i País de Gal·les juguen a Edimburg? I això que em sembla que Austràlia va ser fa anys campiona del mon!. Tot es possible, pero...que cada u faci el que pugui.
I que més volem. Les matinades, la cercavila plena; l’entrada a plaça...complicada per que no hi cap ni una agulla; el neguit pels grans intents; l’estratègia de les colles; l’apoteosi i l’èxit clamorós traduït en una comunió total entre la Colla i els seguidors i espectadors; la decepció alguna vegada; la tensió de la rivalitat; els plors d’emoció...Això i moltes coses mes es donen per Santa Úrsula. I diumenge que ve, a la 1 del migdia, es tornarà a produir aquesta màgia i aquesta experiència única. Un any mes....i....des de sempre.
Pels que no sou de la Colla, no cal a dir-vos que hi sereu benvinguts i benvingudes i que igual que pel concurs gaudireu d’una experiència única apropant-vos i col·laborant a la pinya de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Preparem-nos dons per viure el moment. I per obrir boca recomano aquesta panoràmica
Un any mes arriba la diada de Santa Úrsula. No cal dir que aquesta no es una data castellera de nova creació ni un “meeting” programat per les modernitats a l’ús. Santa Úrsula es una d’aquestes exhibicions de castells amb tradició “de tota la vida” posats a fer servir una expressió col·loquial. De quan encara no s’havia inventat la fotografia, del temps de la República, de quan la fotografia era en blanc i negre, de sempre...Santa Úrsula ha estat l’apoteosi castellera i el moment culminant en el que la Colla Vella dels Xiquets de Valls s’ha proposat –i moltes vegades ha assolit- les seves grans gestes castelleres. També val a dir que, no sempre, però molts anys i sobre tot des de la fundació de la Colla Joves Xiquets de Valls l’any 1971, Santa Úrsula ha estat la màxima expressió de la rivalitat castellera entre dues colles antagòniques en una ciutat que a més a més de ser bressol dels castells traspua ambient casteller a dojo. Valls, diumenge, serà, sens dubte, el punt indiscutible de trobada castellera i la plaça on viure les mes altes emocions dels Castells. Em sembla, i certament em sap greu personalment, que ha Girona també hi fan un d’aquests “meetings”, que es veu que o per desconeixement o per manca de calendari no es pot programar cap altre dia. Quina llàstima. Però ja sabeu, i em sap greu pels amics de Girona, que l’ambient i l’emoció de Santa Úrsula son perpetus i son impossibles de traslladar. Us imagineu un Austràlia vs. Argentina de rugby jugat al Camp Nou – i mira que l’escenari es magnífic - el dia que Escòcia i País de Gal·les juguen a Edimburg? I això que em sembla que Austràlia va ser fa anys campiona del mon!. Tot es possible, pero...que cada u faci el que pugui.
I que més volem. Les matinades, la cercavila plena; l’entrada a plaça...complicada per que no hi cap ni una agulla; el neguit pels grans intents; l’estratègia de les colles; l’apoteosi i l’èxit clamorós traduït en una comunió total entre la Colla i els seguidors i espectadors; la decepció alguna vegada; la tensió de la rivalitat; els plors d’emoció...Això i moltes coses mes es donen per Santa Úrsula. I diumenge que ve, a la 1 del migdia, es tornarà a produir aquesta màgia i aquesta experiència única. Un any mes....i....des de sempre.
Pels que no sou de la Colla, no cal a dir-vos que hi sereu benvinguts i benvingudes i que igual que pel concurs gaudireu d’una experiència única apropant-vos i col·laborant a la pinya de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Preparem-nos dons per viure el moment. I per obrir boca recomano aquesta panoràmica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada