dilluns, 1 d’agost de 2011

Dies de palla i rostoll



Aquests dies els paisatge de Passanant i dels Comalats esta dominat pel color ocre de la palla.


Fa alguns dies que ja s’ha acabat la collita del cereal. Aquest anys les collites al terme i als Comalats han estat irregulars: Hi ha hagut bones collites a la part sud i sud-est del terme (les parts mes altes), i han estat mes escasses al nord i nord-oest. La pluviometria ha condicionat molt la qualitat i quantitat del cereal que s’ha collit (ordi i blat bàsicament). Quan al preu, els pagesos comenten que ha baixat una mica les ultimes setmanes, però que tot i així es mes alt que altres anys com a conseqüència de la sequera a França i de la posició comercial de Rússia.


Les maquines segadores - recol·lectores (“cosetxadores” en el castellanisme popularment emprat), ja ens han abandonat i ara es el moment en que les maquines empacadores de palla proliferen al territori. Aquestes maquines, han fet que durant les ultimes dècades les feines al voltant de la collita del cereal s’hagin transformat radicalment, escurçant la durada del procés, eliminat la sega i la batuda. L’eficàcia es molt mes alta, sens dubte, però es troba a faltar el caliu humà i la mobilització de ma d’obra dels pobles, que requeria el procés tradicional.

Després de la collita de cereal, les tasques de la pagesia se centren en la recollida de la palla. Les “cosetxadores” actuals incorporen un mecanisme triturador de la palla. La palla va quedant dipositada al terra una vegada expulsada per la part posterior de la màquina, deixant els característics reguerons als trossos. Les maquines empacadores, propulsades per un tractor van recollint la palla, la comprimeixen i configuren les pesades paques de palla que després son emmagatzemades i distribuïdes.


Avui en dia la palla es fa servir per la ramaderia (alimentació i llit pels animals), protecció del sol en horticultura, producció d’energia i producció de determinats materials de construcció i paper.


El rostoll es la part inferior de la tija del cereal que resta al camp un cop recollida la palla. Al llaurar, per preparar la collita de la temporada següent, queda colgat i constitueix un primer adob per la terra. Antigament es cremava, la qual cosa constituïa un notable risc d’accidents i incendis forestals.


Caminar sobre el rostoll d’un cap de cereal genera una sensació única, notant i escoltant el crepitar les tiges sota els peus a mida que es van trencant per efecte de les trepitjades.