Vilafranca del Pendès i Colla Vella dels Xiquets de Valls: històries, vivències i complicitats

Ahir dia 2, i en plena celebració de la Firagost a Valls, el Local Social de la Colla Vella dels Xiquets de Valls va acollir la presentació del llibre “Cent anys de castells (1876-1976). Entorn de la Família Cusiné de Vilafranca del Penedès”.

L’acte, que vaig tenir l’honor d’introduir com a President de la Colla Vella, va ser conduït per l’Anton Dilla, casteller i membre de la Junta de Govern de la nostra Entitat, i va comptar amb la presència i les interessantissimes intervencions dels autors del Llibre: En Pere Ferrando, historiador del fet casteller i en Fèlix Josep Cusiné Via membre de la família.

All llarg de gairebé una hora, tots els assistents varem poder gaudir d’uns relats càlids i emotius. Varem descobrir les moltes vivències i complicitats que es varen produir entre la nissaga Cusiné i la nissaga Rabassó, entre 1876 i bona part del S.XX.
I, parlar de complicitats i vivències entre aquestes dues nissagues, evidentment comporta també parlar de moltes complicitats i vivències entre els vilafranquins apassionats pels castells i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que ha tingut una presencia gairebé permanent a la vila del Penedès, des del S.XIX.

Crec que es just recomanar la lectura d’aquest llibre si volem conèixer una mica a fons un relat d’aquest període de la història castellera.

Vull ressaltar que va ser emotiva la presència en aquesta presentació d’alguns components i descendents de les diverses branques familiars de la nissaga Rabassó, durant tants anys, insígnia de la Colla Vella.

Afegeixo una reflexió personal. Al rerefons d’aquest llibre i d’aquesta presentació feta al local de la Colla Vella, hi trobem tot un ventall de valors: la amistat, la complicitat, l’ajuda, el respecte, la noblesa en la lluita i la rivalitat castellera, etc. Aquests son valors sincers i permanents. Valors que van teixint una relació entre famílies, entre ciutats i entre castellers i aficionats de Vilafranca del Penedès i de Valls. Valors que fan que una bona part de la història de la nostra Colla s’hagi escrit a Vilafranca. Valors que han ajudat a néixer i créixer una Colla que en aquests moments sobresurt.

I tot basat en una presència i una vocació també permanent de la Colla Vella dels Xiquets de Valls per oferir sempre el millor que ha pogut als aficionats i a la ciutat de Vilafranca. Si!!!. Permanent, des del S.XIX fins als nostres dies. La cita anual de Sant Felix, - i parlo també per experiència personal- es tinguda entre les mes importants i les mes emotives a l’imaginari dels castellers de la Colla Vella.
Quan penso en Sant Fèlix no em venen al cap ni els rànquings, ni les puntuacions, ni el Concurs, ni penso en si la temporada anterior la Colla Vella ha fet mes o menys castells molt grossos. No es una “diada” més. Es la història. Es el respecte, es la complicitat, es la implicació en aquesta Festa Major. Aquests valors no son ni transitoris ni temporals.
I....això no es nostàlgia: es realitat i present.

Dies de palla i rostoll

Aquests dies els paisatge de Passanant i dels Comalats esta dominat pel color ocre de la palla.

Fa alguns dies que ja s’ha acabat la collita del cereal. Aquest anys les collites al terme i als Comalats han estat irregulars: Hi ha hagut bones collites a la part sud i sud-est del terme (les parts mes altes), i han estat mes escasses al nord i nord-oest. La pluviometria ha condicionat molt la qualitat i quantitat del cereal que s’ha collit (ordi i blat bàsicament). Quan al preu, els pagesos comenten que ha baixat una mica les ultimes setmanes, però que tot i així es mes alt que altres anys com a conseqüència de la sequera a França i de la posició comercial de Rússia.

Les maquines segadores - recol·lectores (“cosetxadores” en el castellanisme popularment emprat), ja ens han abandonat i ara es el moment en que les maquines empacadores de palla proliferen al territori. Aquestes maquines, han fet que durant les ultimes dècades les feines al voltant de la collita del cereal s’hagin transformat radicalment, escurçant la durada del procés, eliminat la sega i la batuda. L’eficàcia es molt mes alta, sens dubte, però es troba a faltar el caliu humà i la mobilització de ma d’obra dels pobles, que requeria el procés tradicional.

Després de la collita de cereal, les tasques de la pagesia se centren en la recollida de la palla. Les “cosetxadores” actuals incorporen un mecanisme triturador de la palla. La palla va quedant dipositada al terra una vegada expulsada per la part posterior de la màquina, deixant els característics reguerons als trossos. Les maquines empacadores, propulsades per un tractor van recollint la palla, la comprimeixen i configuren les pesades paques de palla que després son emmagatzemades i distribuïdes.

Avui en dia la palla es fa servir per la ramaderia (alimentació i llit pels animals), protecció del sol en horticultura, producció d’energia i producció de determinats materials de construcció i paper.

El rostoll es la part inferior de la tija del cereal que resta al camp un cop recollida la palla. Al llaurar, per preparar la collita de la temporada següent, queda colgat i constitueix un primer adob per la terra. Antigament es cremava, la qual cosa constituïa un notable risc d’accidents i incendis forestals.

Caminar sobre el rostoll d’un cap de cereal genera una sensació única, notant i escoltant el crepitar les tiges sota els peus a mida que es van trencant per efecte de les trepitjades.

Ganes de Passanant

Quan un arriba a aquestes alçades de l’any, les vacances es comencen a olorar de ben a prop. Es comencen a fer plans i es comença a construir l’imaginari de com ens agradaria passar-les i de que ens agradaria fer.

Aquest any, sento una especial atracció per passar uns dies de vacances a Passanant. Es un any complex en molt sentits i a aquestes alçades el cansament i l’estrés es comencen a fer sentir.

Passanant es un indret idoni per relaxar-se i per “carregar les piles” que en diem ara. Rodejats de natura, el silenci i amb un munt de coses per fer que se surten de la rutina quotidiana, les possibilitats de retrobar el millor d’un mateix semblen màximes.

Descansar be a les nits, lluny de la calor i la xafogor, aixecar-se no massa tard – ni massa d’hora-, un bon esmorzar, una bona caminada quan els sol encara no es massa fort , feinejar per casa –sempre hi ha coses per fer- , llegir, xerrar una bona estona a la fresca del vespre, veure’s amb amics. Aquestes i tantes coses que un anhela....

A veure si aquest any es veritat.

Nadal 2010

Com passa el temps!!!

M'acabo de donar compte que fa gairebé un any que no publico res al bloc.

No. No m'he oblidat dels "Comalats" ni de tots els propòsits i intencions que tenia quan vaig encetar aquest quadern. Simplement passa que falten hores i minuts.

El 2010 ha estat un any intens i especial: Els projectes professionals avancen i anem resolent reptes i acomplint objectius per millorar la mobilitat a l'Area Metropolitana de Barcelona, afavorint i impulsant els modes de transport public i tambe la mobilitat mes sostenible a peu i en bicicleta.

A la Colla Vella des Xiquets de Valls, hem tingut la oportunitat de protagonitzar una fita cabdal en el proces de difusió internacional dels Castells com a element singular de la cultura de Catalunya: Varem portar la Colla i els Castells a la Expo Universal de Shanghai a Xina. També hem difos el seu origen a Valls i sobre tot els seus valors. Segur que aquest projecte tambe ha contribuït a que els Castells hagin estat inclosos a la relacio d'elements que conformen el Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la Unesco. Un gran reconeixement per totes les generacions de "Xiquets de Valls" que ens han precedit. Havent fet grans actuacions durant la primera meitat de la temporada, inclos el primer castell de 9 fora dels Països Catalans, despres en diades clau no hem estat encertats. Tot hi així sento la Colla Vella dels Xiquets de Valls mes forta i amb un gran sentiment de familia i implicació, que fa tenir confiança en aquella dita de que "de les grans derrotes s'engendren les grans victories".

I en quan a Passanant, doncs lamentablement ha estat dels anys que menys hem pogut disfrutar de la companyía de la seva gent i de la seva terra i el seu paisatge com a fonts de serenitat i inspiració. Esperem que al 2011 també canvíin una mica les coses en aquest sentit.

En tot cas s'ens presenta un 2011 ple de reptes personals, familiars i castellers que encararem amb el maxim optimisme.

En resum: MOLT BONES FESTES I SOBRE TOT UN 2011 PLE DE SALUT, FELICITAT I EXITS per a TOTHOM!

"Dones que cusen..."

Ja veieu que, de tant en tant, m'agrada referenciar aquells articles que em semblen especialment agraïts i idonis per reflexionar sobre determinats temes, entre ells els que fan referència als usos, costums i condicions de vida a l'entorn rural.
Aquest es el cas de l'article publicat avui a "La Vanguardia" per la Joana Bonet.

La Moncloa va regalar, en motiu d'algun acte de les passades festes de Nadal, un llibre on la temàtica era la vida de les dones a l'entorn rural. A partir d'aquest fet, la Joana Bonet reflexiona sobre aquesta realitat, amb la seva duresa i realisme, peró tambe amb la seva dosi de serenitat.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100113/53869324501.html

Socarrel: les cuidadores del bosc

M'ha cridat l'atenció un article a les planes d'economia d'El Periódico, que parla d'una empresa anomenada Socarrel, que ofereix serveis d'enginyeria ambiental i forestal, així com assessorament per la gestió i la promoció dels espais naturals.



Pensant en el nostre paisatge i el manteniment dels entorns naturals, tot i compatibilitzant-los amb les explotacions rurals, el turisme o altres activitats, veig que aquest tipus d'empreses pot ajudar molt a les administracions a actuar amb bon criteri en aquesta temàtica.



Pels que hi esteu interessats a continuació teniu un enllaç amb l'article.

http://www.elperiodico.cat/print.asp?idpublicacio_PK=46&idnoticia_PK=668990&idioma=CAT&h=091210http://

S'ha acabat una temporada a la Colla Vella dels Xiquets de Valls

El dia 30 de gener, l'assemblea de la Colla Vella dels Xiquets de Valls aprovava la nova composició de la Junta de Govern, de la qual formo part com a President. Ahir dia 8 de desembre (gairebé 11 mesos després) varem cloure la festa anyal de la Colla.

Han estat mesos de treball en equip, de preses de decisions, de treball de temes, de conèixer mes les persones amb les que compartim projecte, i sobre tot d'assajar molt i de fer molts castells a les places.

El balanç es satisfactori i positiu en tots els aspectes. Ha estat una gran temporada de castells amb unes grans diades de Sant Joan a Valls, Sant Félix a Vilafranca i Santa Usula a Valls. Altres actuacions també han estat molt bones, i també hem superat algun entrebanc. La família hem fet un munt de kilòmetres amunt i avall, peró ha valgut molt la pena i tots hem acabat gaudint amb la Colla. Ara encarem una temporada 2010 amb grans reptes: millorar una mica el funcionament (sempre hi ha marge i coses que es poden fer millor), la participacio al maig a la Expo Universal a Xangai (China) i anar molt ben preparats al Concurs de Castells 2010, per tal d'estar en condicions de guanyar-lo.

A nivell personal l'esforç a valgut la pena i les alegries i les bones estones amb els companys i companyes de la Junta de Govern i l'Equip Tècnic han superat de molt els moments de tensió i de repte.

Ara esperem que les properes setmanes les puguem dedicar una mica mes a la família i a agafar perspectiva de nou. I si pot ser voltar una mica mes pels Comalats.

Columna "Sulayman, el casteller"

Avui he llegit, amb satisfacció, una columna de la Susana Quadrado a la Vanguardia.
La columna fa una reflexió en motiu de les recents experimentacions en "programes" d'integracio d'immigrants a traves dels castells.
Al meu parer, a mes de donar una visió humanista esplèndida, l'encerta de ple en el veritable mecanisme d'integració: Alli on hi ha gent dels castells oberta i receptiva calen pocs "programes especials d'integració". Les persones, independentment del seu origen o color de la pell s'afegiran a la pinya i es sentiran espontaniament membres d'una colla. Es mes important la mentalitat que el "programa d'integració". Penso sincerament que es el cas de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
En tot cas no deixeu de llegir la columna: http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20091008/53800270072/sulayman-el-casteller.html
Felicitats Susana.

ValldelCorb.Info

Fa uns quants dies, navegant per la xarxa, vaig descobrir aquest nou portal anomenat http://www.valldelcorb.info/pobles/pobles.htm.

El portal es un compendi d'informació dels pobles que conformen aquest singular, i de moment ben preservat, territori de Catalunya. Passanant i el territori dels "Comalats" son colindants pel sud amb la Vall del corb i de fet les vessants dels rierols i aigües de Passant conflueixen al Riu Corb. El portal també es una magnifica referència d'imatges, gents, costums, descobertes, etc.

Sembla que la xarxa es va teixint.
Enhorabona als impulsors i, per molts anys.

"Mirades al vent"

Fa unes setmanes vàrem coincidir a Passanant amb en Jordi Tudó. En Jordi també es descendent del poble, malgrat que des de petit ha viscut fora. Feia força anys que no ens veiem i vàrem conversar durant uns minuts. El temps suficient per parlar de les families i també de la possibilitat de comunicació que ofereixen les noves tecnologies (xarxes socials, blogs, etc.) al cap de poc em va comunicar que havia començat un bloc que, ara, aprofito per a relacionar-lo al meu i convidar a visitar-lo.

http://www.miradesalvent.blogspot.com/

Festa Major de Passanant 2009

S'apropen les dates de la Festa Major de Passanant. Aquest any els dies 22 i 23 d'Agost.
Son dates que gairebé sempre coincideixen amb actuacions importants de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, i també amb periode de viatges, etc. Per tant a casa nostra algunes vegades no podem estar a alguns actes.

Pel que es veu, aquest any, canvia bastant la filosofia de la festa major, amb l'absència de la "macrofesta". Veurem com funciona. Pel que sembla, a part de les activitats mes habituals el plat fort d'aquesta edició serà el concert del diumenge al vespre de "Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries". No està mal.

De totes formes segur que tot val una reflexió. I es que sempre es bo trobar punts d'equilibri. Els concerts que al llarg dels últims anys es feien els dissabtes a la nit amb grups de força renom (L'Elèctrica, Betagarri, Obrint Pas, Bad Manners, Brams, i altres) mobilitzaven la gent jove del territori i oferien al nostre municipi un aspecte totalment viu i dinàmic per unes hores. Es clar que algunes vegades hi havia algunes consequències poc desitjables i que en un poble de les nostres dimensions eren força visibles. Potser malgrat tot s'hagues pogut trobar una solució per que es pogués mantenir el format, millorant alguns aspectes.
Ja es bo que s'hi reflexioni i es busqui el desitjat equilibri. Bona festa major 2009.

Resum d'un gran Sant Joan

Encara que em vaig fer el propòsit de no fer servir massa el blog per parlar de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, avui no em puc estar d'adjuntar un petit video de diapositives que ha preparat la Mar Solé amb les imatges mes emblemàtiques de la Colla Vella a aquest gran Sant Joan 2009.

Continuem disfrutant i continuem fent una gran temporada.

La revista "Cultura i Paisatge"

Fa un parell de dissabtes, xerrant amb la Carme, que porta el Bar de Passanant, em va fer conèixer la revista "Cultura i Paisatge".
Es una revista amb un contingut plenament relacionat amb l'entorn natural, el patrimoni i la cultura de les terres i dels pobles pertanyents a les comarques de la Conca de Barberà, l'Alt Camp i l'Urgell. A mi em va semblar una eina interessant de difusió del territori amb un nivell força elevat.
Es una revista amb poc números però amb una destacable qualitat, sobre tot de les imatges i fotografies.
Adjunto un enllaç a la plana "web" de la revista: http://www.culturaipaisatge.cat/

Unes imatges valuoses

Aquests dies, una companya m'ha fet un enllaç per arribar a unes imatges molt valuoses de la vida al carrer a la Barcelona de començaments de S. XX.
Es tracta d'unes imatges preses des d'un dels mitjans de transports públics predominants al moment: el tramvia.
A través d'un recorregut per llocs perfectament identificables, podem veure sobre tot la fisonomia de la ciutat i de la Vila de Gràcia en aquella època.
El mes xocant, però, es fixar-se en les reaccions i comportaments de la gent en percebre que eren enregistrats per una càmera des d'un un dels tramvies de l'època. De fet gairebé res era com ara.
http://www.europafilmtreasures.eu/PY/245/fiche_technique.htm?ID=245

Personalment hi trobo molt emotives les imatges dels nens i nenes, i divertides les accions algunes vegades amb una mica d'exhibicionisme dels ciclistes.

Conesa

Avui introdueixo al "bloc" el poble de Conesa.

Es un altre d'aquests petits pobles que estan situats a la Baixa Segarra, encara que dins els límits administratius de la Conca de Barberà.

Conesa es un preciós poble, amb vestigis medievals i un encantador traçat urbà. Cases de pedra i portalades monumentals. L'entorn natural amb uns paisatges amplis, esplèndids i lluminosos dona al territori un especial atractiu. Hiverns llargs i freds que conviden a passar llargues estones dins les cases, i si pot ser al costat del "foc a terra" fent alguna activitat plaentera. Estius amb dies calorosos i llargs, però amb uns capvespres que refresquen i que faciliten el descans.

I encara dins de Conesa un espai molt singular i molt recomanable, tant per la seva comoditat com per la seva cuidadisima estètica i sobre tot per les persones que en tenen cura. Val la pena una visita a l'Allotjament Rural "El Clos", encara que només sigui de forma virtual.

Amb tot això els sembrats dels "Comalats" aquest any ja son vius del tot. Verds, amb força, creixent dia a dia i cobrint tot el paisatge d'un verd brillant i atractiu. Es diria que es un verd que s'olora i que se sent. Es diria que es un verd que somriu i que inspira optimisme i amplitud. Es un verd que a les primeres hores dels matins i a les ultimes hores de les tardes adopta una tonalitat resplendent i que il·lumina les animes. Com entra pels ulls i com dona ganes d'apurar fins l'ultim bri tot l'aire i tot el que abasten els ulls.

Visca el futbol tradicional

Quan el futbol s'enten com quelcom mes que un simple esport i abraça sentiments i tradició, es generen fenòmens tan màgics com el del Liverpool, FC i aquest himne adoptat per iniciativa popular, que la graderia "The Koop" canta amb una gran càrrega sentimental abans de cada partit a Anfild Road.

Veieu!!

http://www.youtube.com/watch?v=A487hyjYQWw&feature=related

i sobre tot no us perdeu aquest: http://www.youtube.com/watch?v=Y7xvegPH_Lw&feature=related

Visca els sentiments i la passió, amb inteligència i control.

Gairebé primavera

Aquest dissabte al migdia vaig fer una mica de caminada als voltants de Passanant. Ha fet un temps fabulos. Inclús diria que ha començat a fer una mica de caloreta durant les hores centrals del dia.

El sembrats, que ja fa setmanes que han nescut, comencen a creixer. De fet es nota molt que ja fa unes quantes nits que les glaçades no son tan importants i que durant el dia fa estones de sol.

Sigui com sigui la terra continua siguent ben fresca i humida, i aixó també contribueix a fer que els conreus presentin us aspecte esplendid.

Els ametllers han començat a fer una mica de moviment i tot fa pensar que la setmana que ve ja hauran començat a treure la flor.

En definitiva: gairebé primavera.

Les maravelles de l'hemeroteca digital

El diari "La Vanguardia" dona accés a l'hemeroteca del seu periòdic de forma integra des de 1881 i fins a data d'avui, i de moment de forma totalment gratuïta.
Es un entreteniment fabulós, a mes a mes d'una font d'informacio enorme.

Els que tingueu una mica de temps i hi vulgueu entrar no quedareu decevuts. Des de la curiositat de la portada del diari del dia que un va neixer, o el que sigui.

Jo com a mostra afegeixo alguns enllaços:

Festa anyal de la Colla Vella dels Xiquets de Valls de 1967:
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1981/05/17/pagina-33/34373502/pdf.html?search=Colla%20Vella%20dels%20Xiquets%20de%20Valls

La "diada del siglo" - Santa Ursula 1981
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1969/10/16/pagina-29/32933021/pdf.html?search=Colla%20Vella%20dels%20Xiquets%20de%20Valls

L'Ajuntament de Passanant assisteix a l'enterrament del President Macià el 31 de desembre de 1933
http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1929/11/07/pagina-32/33185425/pdf.html?search=passanant

L'accés general es a la plana web de "La Vanguardia": http://www.lavanguardia.es/hemeroteca/

Cap de setmana variat

Divendres a la nit assaig de castells. El primer de la temporada, i segurament un dels anys que hem començat mes aviat a la Colla Vella dels Xiquets de Valls. D'altra banda en aquest assaig vaig viure per primera vegada la sensació de participar-hi com a President de la Colla. En definitiva una nova experiència. Ah, i tal com estava compromés inici puntual a les 10:30 i final puntual a les 12.

El dissabte al matí la canalla de la Colla, va marxar per fer la primera estada de cap de setmana de la temporada. Bon treball dels responsables que prioritzen de bon començament la cohesió del grup, juntament amb el traball tecnic.

Aixó, te una vessant que també es interessant en tan que als pares ens allibera per unes hores. Aquestes hores a nosaltres ens han permes de gaudir, entre altres d'una fantàstica posta de sol d'hivern a Passanant i de poder acabar la poda dels ametllers de l'hort, abans que avançi la florida que ja es a punt.

La fi del llarg hivern

Suposo que alguns dels que entreu amb alguna frequència a aquest bloc ja us dèieu pensar que potser no hi escriuria mes. No es la meva intenció.

Sigui com sigui, les passades setmanes he hagut de dedicat part del meu temps lliure a veure com podia ajudar a la Colla Vella dels Xiquets de Valls assumint la funció de President. I, com a consequència un llarg silenci al bloc. Ho sento.

Finalment i despres de l'Assamblea de la Colla, ja vaig organitzant el meu temps lliure per atendre les prioritats personals i les propies de la funció de President de la Colla. Per cert aprofito per agrair la immensa confiança envers tot l'equip de la Junta de Govern, amb en Xavi Pena, el nou cap de colla al cap devant. I alhora agrair publicament a tots els que han acceptat de formar equip per tirar endavant.

També he reflexionat fins quin punt aquest bloc ha de recollir escrits i imatges de diversos tipus de temes, i amb una optica dels "Comalats", o fins quin punt el tenia que transformar en un bloc temàtic de la meva forma de veure la Colla Vella i el mon dels Castells.

Finalment, penso que sense renunciar a parlar de la Colla i de Castells en moments puntuals, aquesta no sigui la principal raó de ser d'aquest bloc. Penso que les meves opinions i comentaris com a President les he de canalitzar majoritariament a través dels canals oficials de la Colla (les reunions de treball i amb els company/es de la Junta, les circulars, la web, el contacte personal, etc.)

Continuem dons. I per anar veient com va acabant aquest llarg hivern us adjunto una imatge d'alguns camps de conreu a prop de Passanant amb els cims del Pirineu ben nevats al fons.